L’exposició itinerant “Ernest Lluch, l’esforç per construir un país”, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch, arriba a Barcelona després de recórrer diferents ciutats espanyoles, amb el propòsit de divulgar l’obra, les idees i els compromisos socials d’aquest economista, historiador i polític. Es podrà veure del 31 de març al 14 de juny a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
L’exposició es va inaugurar el 2007 a Madrid i, després de la presentació a Barcelona, acabarà la seva itinerància a Vilassar de Mar, municipi on va néixer Ernest Lluch i on s’ubica la seu de la Fundació. En aquest temps, s’ha presentat a altres ciutats on Lluch va deixar la seva empremta: Madrid, Saragossa, Donosti, Santander i Vitòria. Una exposició semblant es va fer també a la localitat valenciana d’ Alaquàs.
Aquesta exposició es divideix en cinc àmbits: Una vida de compromís, Professor Lluch, Polític atípic, Escola de ciutadania, i un cinquè que s’exhibirà al jardí, que fa referència als territoris de Lluch: Catalunya, Aragó, Euskadi, València, Santander i Madrid. De manera complementària, l’exposició presenta un audiovisual i plafons on es repassa la seva ingent producció escrita i les nombroses col•laboracions que va fer en els mitjans de comunicació. Finalment, també recull, en un muntatge interactiu, el testimoni de més de 120 persones d’àmbits diversos que exposen la seva vinculació i el coneixement de les activitats de Lluch. Uns testimonis que ajuden a dibuixar el perfil del protagonista.
Ernest Lluch forma part de la generació que va assumir el protagonisme en el moment en què es comença a construir un país democràtic, després dels anys foscos de la dictadura militar. Els territoris de Lluch són molts, i en tots s’hi va integrar amb entusiasme, fins que va ser assassinat el 21 de novembre del 2000 per la banda terrorista ETA a Barcelona. També són molt variats i nombrosos els interessos i les inquietuds del personatge. El seu mestratge, segons els organitzadors de l’exposició, “es va fer visible en les aportacions polítiques, en la tasca pedagògica a la universitat, en la demanda de civisme en les relacions ciutadanes (fins i tot al futbol) i en la voluntat de viure i fer viure la cultura”.
