El taekwondista Àlex Zafra, or i bronze als campionats absoluts de Catalunya i Espanya

Valors, que són bàsics, i èxits esportius. Aquest és el binomi que defineix el taekwondista vilassarenc Àlex Zafra. Ara, es prepara per a l’Open G1 de Luxemburg que li brindarà l’oportunitat de tancar una temporada esportiva exitosa. De fet,  diu que el nen petit que va començar en aquest esport, i que era ell, estaria orgullós de la feina que ha fet. De moment, amb la medalla de campió de Catalunya sènior absolut, en la seva categoria -63 KG, i amb el bronze al campionat d’Espanya.Hem volgut conèixer el sacrifici i el treball que hi ha darrere de les medalles. Als seus 20 anys, i estudiant un Cicle Superior d’Esport al Santa Anna de Mataró, compagina les aules amb uns entrenaments exigents.

Ens ha dit que ho porta bastant bé: al matí estudia i a la tarda té entrenament. El cap de setmana o bé té competicions o bé entrenaments al Centre d’Alt Rendiment (CAR) a Sant Cugat, indret en el qual només hi trobem l’elit de nois i noies. Una vida intensament lligada a l’esport.

Entre setmana, entrena diàriament entre hora i mitja i dues hores al gimnàs on ha anat sempre, ubicat a Premià de Mar. L’important és la tècnica i la preparació.

Ens hem interessat el perquè Zafra es va inclinar per un esport tan diferent i allunyat dels tradicionals i populars bàsquet i futbol. El taekwondo li dona, diu, allò que necessita: disciplina, constància i sacrifici.

El taekwondo, com molts esports de combat, exigeix treballar molt l’aspecte mental. “Has de mentalitzar-se sobre quin objectiu tens,  i que no sempre guanyaràs i no sempre sortirà tot bé. L’important és gestionar el que passa fora del combat i seguir”, ha dit.

Zafra, molt agraït, vol posar en valor el suport que rep del seu pinyol, del seu nucli familiar. Ha valorat moltíssim el suport i el sacrifici de la seva família. Això l’ha ajudat a enfortir-se més i a seguir treballant i no rendir-se.    

De fet, el vilassarenc confessa quin és l’únic ritual que té instants abans d’entrar en combat: puja a les grades, sempre dona una abraçada i un petó als seus pares i una abraçada a l’entrenador.

Li hem preguntat, amb la boca petita, per si ha somiat en ser en els Jocs Olímpics, de Los Angeles de 2028. Ens ha recordat que li queda molt camí per endavant, que no tanca la porta, però, reflexiu com és, apunta que l’Estat Espanyol és una autèntica potencia mundial en taekwondo i que d’un campionat d’Espanya poden sortir nois i noies que seran en el Top 15 mundial. De fet, el vilassarenc apunta que el seu màxim rival, pes i categoria, és un noi de Roses que té, admet, un nivell excepcional.

Abans d’entrar en les dues darreres medalles que té en el seu currículum, i per acabar amb l’aspecte més personal de Zafra, cal escoltar atentament la reflexió que ens ha deixat el taekwondista vilassarenc: és el que sempre havia volgut.

Hem entrat a l’or del campionat de Catalunya sènior absolut assolit, a finals de l’any passat, al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. Va ser, recorda el de Vilassar de Mar, el millor combat de la seva vida, mental i tècnicament.

Va aprendre molt Zafra de la següent cita. Màlaga i campionat d’Espanya. Bronze al coll després de desfer-se de les seleccions balear i valenciana i no poder amb Madrid. En qualsevol cas, experiència, assegura, molt enriquidora personalment i esportiva parlant.

I, ara, amb tota la il·lusió espera, els propers 8 i 9 de juny, la cita , la  seva primera fora de l’Estat Espanyol, de l’Open G1 de Luxemburg

Zafra assegura que encara no l’han trucat de la selecció espanyola. Ara bé, entrena amb ells al CAR de Sant Cugat. Com deia l’anunci, recorda el seu nom.