Oriol Contreras (OMIC) reflexiona sobre qui hauria de pagar els impostos derivats de les hipoteques

Qui ha de pagar els impostos de les hipoteques? Rebombori mediàtic i judicial a l’estat espanyol. El Tribunal Suprem va decretar que eren els bancs qui havien d’afrontar aquesta despesa i, poques hores després, el propi Tribunal es corregia a ell mateix, en una decisió sense precedents. Al final, Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, extintor en mà, anuncia que modificarà la Llei per tal que, a partir d’ara, siguin els bancs qui paguin els impostos derivats de la contractació de les hipoteques. Oriol Contreras, responsable de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) ha com cada mes el “Parlant de tot” per mirar de posar llum a tot aquest atzucac.

El responsable de l’OMIC se’n fa creus de com s’està gestionant, a tots nivells, aquesta crisi dels impostos hipotecaris. Per a Contreras, la decisió presa a correcuita de què siguin els bancs els qui, a partir d’ara, es facin càrrec dels impostos “no deixa de ser un engany més”. Ell interpreta que els bancs se n’haurien de fer càrrec ja que són els principals interessats en què la transacció econòmica quedi registrada.

Les hipoteques què són? Necessitem una important quantitat de diners per comprar-nos un pis o una casa. No els tenim. El banc ens els deixa a canvi d’uns interessos i uns avals de retorn. Nosaltres, anem tornant el préstec. Fins aquí, tot normal. Però on comença el problema? “ens van posant comissions i topalls com ara les clàusules sól”. Davant l’atzucac, entra el Tribunal Suprem i sentencia que els impostos derivats els pagui el banc que és, en definitiva, qui té l’interès en registrar-ho. Però, poques hores després, el propi Suprem es reuneix en una sessió maratonià i s’autoesmena. Un fet sense precedents, com assenyala Contreras. I, és clar, el tema hipotecari és al carrer. Genera dubtes i desconfiança. Contreras subratlla que la banca sempre guanya. I és clar, a esperar l’aixopluc d’Europa.

Oriol Contreras, responsable de l’OMIC, recalca que darrera de cada hipoteca, de cada compra d’habitatge, hi ha una història personal. Unes il.lusions, uns terminis, una mudança, nous projectes… i, clar, el consumidor seguirà pagant, com sempre, i si després tindrà l’opció de reclamar; ja ho farà. Encara que pugui trigar més de 5 anys esperant una resolució.

Pots escoltar la secció aquí.