La gimnasta Tània Gener recorda Atenes 2004 mentre somia amb Los Angeles 2028

Fa 20 anys, no en tenia 20; com deia Joan Manuel Serrat, sinó 16. Era l’any 2004 quan les gimnastes vilassarenques de l’AGAV, Tània Gener i Mònica Mesalles competien als Jocs Olímpics d’Atenes. Un cita en la qual, per cert, l’equip estatal va assolir diploma olímpic amb una fantàstica cinquena plaça. Ara, aquest 2024, dues dècades després, hem assegut als nostres estudis, entrevistada per Jaume Cabot al “Parlant de tot“, a la Tània Gener, (Mònica Mesalles resideix als Estats Units) per repassar l’èxit segellat a la capital grega i també per parlar de futur. I és que en la cita de Los Angeles 2028, Tània Gener podria tornar a ser olímpica en la modalitat del cheerleading (de les animadores) que el COI és a punt d’incloure en la nòmina d’esports per als Jocs que es faran a Califòrnia.

Tània Gener recorda amb nostàlgia i la il·lusió encara a la seva cara, els dies en els quals va competir a Atenes. El premi a mesos i mesos entrenant 8 hores diàries, pel cap baix.

Molt sacrifici, estudis (és auxiliar d’infermeria) i duríssims entrenaments, per competir en la gimnàstica al més alt nivell. És conscient, diu la vilassarenca, que potser es va perdre moltes coses. Sensacions normals en nens i nenes que ella no va poder experimentar en el seu moment. Ho tornaria a fer, diu. Ningú em va obligar.

Tot plegat va començar quan Gener, amb 5 anys, va entrar en unes portes obertes de l’AGAV. L’Agrupació de Gimnàstica Artística de Vilassar de Mar. Es va enlluernar, una relació d’amor amb les paral·leles, el seu exercici preferit.

D’un club de poble, a uns Jocs Olímpics, que es diu aviat. Un somni; clar

La vilassarenca va tenir l’oportunitat de viure uns JJOO des de dins. Recorda, però, que no va poder ser present en la desfilada inicial, un dels moments televisius més seguits del món cada 4 anys, perquè competien l’endemà i havien d’estar concentrades. Ara bé, va viure intensament l’ambient de la Vila Olímpica grega. Anècdotes curioses com quan, per exemple, Gener va veure com un gegant, català, li va donar un cop de mà al menjador dels atletes, quan ella no arribava a l’espai disposat per deixar els plats, un tal Pau Gasol… us sona?

I és que una cosa són les competicions retransmeses a tots els racons del món i l’altra; la cara B. Les llarguíssimes jornades d’entrenament, els plors, el cansament, les lesions…

La Tània Gener és un animal competitiu. Se sent còmode vestida de curt. Aquell rau-rau a la panxa. Té la recepta: els nervis es perden competint molt, i amb això en té exepriència.

Porta la cita olímpica tatuada al cervell i, també, al braç. Cada dia del món, la vilassarenca, té un moment o altre per recordar la seva intervenció en els JJOO d’Atenes. A la memòria el senyal de RTVE, amb la veu de la mítica periodista, ja retirada, Paloma del Rio. Assegura que ha vist el vídeo moltíssimes vegades, i que l’ha ajudat a descobrir coses que li van passar desapercebudes, per exemple els crits d’ànim de les seves companyes just abans de l’exercici.

Actuació espectacular que va ajudar que l’equip estatal segellés la més que meritòria cinquena plaça. Un diploma amb moltes caigudes, moltes trompades, moltes lesions al darrere, però que llueix a la seva habitació, junt amb unes quantes (moltes) medalles.

Allò de tornar a pujar al cavall quan caus. I un altre aspecte, és clar, és la valoració dels jutges. Sempre subjectiu, no és matemàtica pura, rebla Gener. L’entrenador sempre pot reclamar, però la puntuació és la que és, inclús quan creus que l’exercici és perfecte, sempre pot haver-hi algun detall que et pot deixar fora del podi.

A poc a poc van anar apareixent les lesions. “Tinc els turmells com una senyora gran“, diu, i al Mundial 2007 va decidir posar peu a terra. La màquina de la Tània ja no responia.

Curiosament, la vida va seguir. Tant va seguir que, encara 20 anys després, no ha tornat a Atenes, en aquest cas com a turista. Tot i que és un viatge que, confessa, té pendent de fer.

Un cop retirada de la gimnàstica d’elit,,,, la gran pregunta… i ara què? Aquesta disciplina havia estat tota la seva vida. Va decidir anar-ho deixant a poc a poc i va tornar a Vilassar de Mar on el seu entorn, les seves amigues de la infància havien fet un altre camí. O estaven embarassades o ja eren mares. La Tània dona classes de gimnàstica a nenes petites, per allò de transmetre el seu llegat.

Però com porta la competició a les venes; potser la podrem veure en uns altres Jocs Olímpics. En els de Los Angeles 2028; però amb una altra modalitat. Tània Gener s’ha enrolat en el món del cheerleding, el món de les animadores, que en la cita americana, d’aquí a 4 anys, té tots els números que el Comitè Olímpic Internacional introdueixi en el programa de competició.

Un esport que és com el que ens ve al cap, a tots i totes, quan pensem en les animadores de pel·lícules de sobretaula en els high schools dels instituts estatunidencs. Tània Gener va ser cheerleader del Barça de Bàsquet, i d’altres equips ACB, i forma part de les Golden Lady Jags. Actuals subcampiones d’Europa. Tània Gener confessa que li agradaria tornar a ser olímpica amb un esport completament diferent amb el que va ser diploma olímpic. Una modalitat que, a poc a poc, l’ha anat atrapant. Mirada, doncs, posada d’aquí a 4 anys a la ciutat californiana.

Seguirem les evolucions en el món de les animadores de la Tània Gener. La vilassarenca és polifacètica. Model de fotografia, va tenir un petit paper en una pel·lícula americana sobre el món de la gimnàstica i va passar les proves per a formar part del Circ du Soleil en una producció a Las Vegas; tot i que, al final, no hi va participar.

Un munt de medalles en el seu CV al marge del diploma olímpic d’ara fa 20 anys. Plata en els Europeus, cinc medalles en els Mundials, 4 en els Jocs Mediterranis i dos campionats d’Espanya. I qui sap? una medalla olímpica?

Notícies relacionades

Dissabte 27 de juliol concurs de pesca “I Memorial Joaquim Romeu”
L’1 de gener començarà el traspàs de la línia R1 de Rodalies
Consells per combatre la calor
El Maresme, amb dues vilassarenques, somia en millorar a París 2024 les dues plates de Tòquio 2020.