El Maresme, la comarca amb més Viles florides

El moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), va lliurar el passat 16 d’octubre les Flors d’Honor 2020, que són els reconeixements als municipis que treballen per a la millora dels seus espais verds urbans i enjardinats.

Degut a les restriccions imposades per la Covid-19, l’acte va fer-se de manera virtual. En aquesta edició, el jurat de Viles Florides només ha actualitzat els guardons dels 13 municipis que s’han incorporat al moviment aquest any.

D’altra banda, segons també informen els promotors de la iniciativa, la principal novetat d’enguany ha estat la internacionalització del moviment amb la incorporació de tres parròquies andorranes a les Viles Florides. Precisament, aquesta edició es tanca amb un total de 142 municipis a tot Catalunya i Andorra que formen part del moviment.

Aquest any 2020, el Maresme continua sent la comarca amb més Viles florides de Catalunya.

Un total de 19 municipis de la comarca estan reconegudes actualment com a Viles florides: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Pel que fa a la nostra població, un any més, i ja van set de consecutius, ha rebut les tres Flors d’Honor de Viles Florides. La nostra vila se situa així com la població del Maresme amb més Flors d’Honor acumulades des de la creació de les Viles Florides i contribueix a consolidar la nostra comarca com la que més Viles Florides té.

Entre els municipis catalans que encapçalen el rànquing de Viles Florides hi ha Malgrat de Mar amb 4 Flors d’Honor. El jurat pot puntuar amb fins a cinc Flors d’honor.

Els promotors d’aquesta iniciativa expliquen que el jurat de Viles Florides té en compte a l’hora de valorar cada municipi aspectes com el patrimoni vegetal i paisatgístic: la relació entre l’espai verd i el nombre d’habitants, la relació entre els recursos destinats al manteniment i la superfície verda i enjardinada, la diversitat floral, la funcionalitat dels espais verds, la integració paisatgística, la singularitat dels espais, l’estat de manteniment, l’existència d’un inventari de patrimoni vegetal, la qualitat dels subministraments vegetals, la selecció d’espècies o l’estètica. També el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat a través de variables com la gestió de l’aigua, els programes de control de plagues i malalties, la neteja i gestió de residus, o la qualitat de mobiliari urbà.