Nou mural artístic, ubicat al pas soterrat de la Torre d’en Nadal

Vilassar de Mar compta, des de fa uns dies, amb un nou mural artístic ubicat al pas soterrat de la Torre d’en Nadal que, per sota de les vies, uneix el nostre municipi amb la platja. El treball presenta un recorregut per la història i les tradicions marineres del nostre poble. La voluntat de la proposta és fer un homenatge al Club de Pescadors de l’Espigó de Garbí. Amb iniciativa del grup A Mar és Espectacular, l’artista Elisenda Casabona ha liderat un treball coral de col·laboració.

En la darrera Nit de Halloween, amics i amigues d’ A Mar és Espectacular, van fer un túnel del terror, titulat L’Espigó de Garbí és Terrorífic, per tal de recaptar fons per materialitzar aquesta gegantina obra d’art que ja podem contemplar. Així, d’una experiència festiva i comunitària s’ha passat a una obra que reivindica el passat mariner de Vilassar de Mar. Carlos Sánchez, des d’A Mar és espectacular, explica com en 11 escenes es fa aquest homenatge als Pescadors de l’Espigó de Garbí. Les escenes han estat ideades per Agustí Martin.

Sánchez ha recordat que la zona on es troba la Torre d’en Nadal va ser el primer barri de pescadors. 

L’Elisenda Casabona ha liderat un grup d’artistes, entre els quals hi trobem Leticia Juan, les germanes Eva i Marta Monras, Xavi Martin, Màxim San Agustín o Enric Neddermann. Tots han contribuït a transformar aquest túnel en un relat viu, acolorit i participatiu sobre les nostres arrels marineres. Com a novetat, les 11 escenes pintades, tenen codis QR a l’inici del mural amb un registre sonor, realitzat pels alumnes del Pérez Sala i enregistrat a Vilassar Ràdio, i un registre escrit.

Casabona, nascuda a Vilassar de Dalt, viu i treballa a l’Ametlla de Mar. Recorda com va sorgir la idea.

Ha explicat que és biòloga marina i ha estat estudiant il·lustració, i volia combinar art i mar.

Recorrent el pas soterrat veurem escenes marineres de Vilassar de Mar vinculades al Grup de Pescadors de l’Espigó de Garbí. Tot plegat amb una gamma de colors molt propis de Casabona, crema i turquesa, groc i blau.

Casabona ha explicat que el cel és l’element connector de tot el mural, amb el canvi gradual del color, com a metàfora del pas del temps, des del passat fins al present.

Baixant les escales des de la banda de Vilassar de Mar ens trobarem amb la Torre d’en Nadal que haurem deixat just sobre dels nostres caps. Construcció defensiva edificada al segle XVI que permetia vigilar la nostra costa dels atacs de pirates i corsaris. Un altre espai que ens cridarà l’atenció és la tradicional subhasta del peix. Amb la recreació pintada, recordarem quan, anys enrere, les barques de pesca venien el que havien capturat a la mateixa sorra de la platja.  I mentre anem o tornem de la platja podrem veure els dibuixos que representen el veïnat de les Cases de Mar, construïdes entre els segles XVIII i XIX i tindrem un record per al Sorell Alegre que, de lloc de reunió de pescadors, va acabar sent l’embrió del Club de l’Espigó de Garbí.

En el pas soterrat de la Torre d’en Nadal hi veurem immortalitzades escenes tan nostres com les barques varades a la sorra, les sardinades a foc obert a la platja, o les cantades d’havaneres.

Com no podia ser d’una altra manera, el mural artístic mariner té un moment per immortalitzar la figura d’un pescador mític de casa nostra, l’Enric Illa, conegut popularment com en Bauxes, que vivia en una cabana a peu de platja, just davant de l’estació del tren, i que va escollir la solitud i el mar com els seus motors de vida. En Baixes venia el que pescava amb les canyes que ell mateix es fabricava i no va demanar mai ni almoina ni caritat.

I, és clar, en el mural hi apareixen tant el llaüt vilassarenc Sant Ramon com la Verge del Carme. El primer és una embarcació molt vinculada al nostre municipi especialment durant la Festa Major. La segona, la patrona de la gent del mar.

Durant el recorregut soterrat, també, tindrem un moment per a un record molt especial. La Varada dedicada en memòria de l’Adrià Saborit, persona estretament vinculada a l’Espigó de Garbí i que va morir molt jove, al gener de 2025, quan era regidor d’Hisenda i el primer regidor de platges de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.