Dius, a qui et vol escoltar, que aquest 2023 has passat més calor que mai? Que no has hagut de fer servir el paraigua i que no saps ni on el tens?
Doncs compte. Nosaltres tenim les dades a la mà. Les teves sensacions són correctes? Et traeix la memòria?
Hem traslladat la pregunta a l’expert, Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella, que gestiona l’estació meteorològica de Vilassar de Mar amb dades des de 1982.
D’entrada, els mesos de setembre i octubre més calorosos des de fa 41 anys. Avís a navegants.
Ha explicat que la característica principal d’aquest 2023 és que ha estat un any molt sec i càlid.
I és que al setembre la mitjana ha estat de 23’5 i a l’octubre de 20’9.
Calor i poca pluja. Novell entra, estadístiques en mà, en el capítol de les precipitacions. Els tres darrers anys anteriors secs, molt secs. El 2021 van caure 380 litres, el 2022 van caure 340 litres, i el 2023 ha plogut una mica més i estem sobre els 440 litres.
Tot plegat, misèria i companyia. Ara bé, home científic, Novell recorda que el clima mediterrani ja té, per definició aquestes oscil·lacions, però alerta que, cada cop, ens enfoquem més a la calor i a la sequera. Màximes absolutes de 2023 pel que fa al març, amb 27’ 7 graus, i al novembre 26’3 graus. Temperatura mínima molt alta, a l’octubre, 21 graus.
Hem volgut saber ara quin ha estat el dia més calorós i el més fred de 2023. El mercuri, però, no ha superat enguany el rècord històric de Vilassar de Mar. Ens hi hem quedat, per cert,molt lluny, encara que sembli mentida.
La temperatura màxima de l’any ha estat el 26 d’agost amb 36’3 graus i la temperatura mínima de l’any va ser el 22 gener, amb 0’9 graus.
Situació de sequera, de mesures extraordinàries ordenades pels diferents governs, per eixugar la manca d’aigua. Ara bé, xifres en mà, la gran sorpresa ens la deixa aquest mes d’agost. Hi ha hagut tres anys d’absoluta sequera i de cop i volta cauen 172 litres per metre quadrat i és l’agost més plujós.
I és que, comptat i debatut, mai havíem tingut, en els 42 anys d’història de l’estació meteorològica de Vilassar de Mar un agost amb tantes precipitacions.
I això que l’any 1996, l’any més plujós de Vilassar de Mar, vam arribar als 1000 litres per metre quadrat, que és una barbaritat. A l’altre extrem, trobem l’any més sec, el 2015, quan es van fregar els 300 litres. Al 2018 ens vam acostar als mil un altre cop. Des d’aleshores, sequera.
Un altre capítol que ens preocupa és la sensació que tenim, tots i totes, del progressiu augment del vent al Maresme. Una conseqüència, diuen els experts, del canvi climàtic. Segons Novell, res de res. La mitjana és la normal pel que fa a la incidència del vent.
Contrastem amb ell, números en mà, què hi ha d’aquest perillós grau i mig , general, d’augment de temperatura a la terra. Sembla que ja ho tenim aquí. Hi ha el mínim de 16 graus de l’any 2010 i el màxim de 18 graus de l’ any 2022.
Altres curiositats estadístiques, i en les gràfiques del Museu de la Mina Vella s’aprecia molt i molt bé és l’impacte, terrible, del temporal Glòria al 2020. Va ser el gener més plujós des que es registren dades, 150 litres per metre quadrat. I l’abril d’aquest mateix any va ser també el més plujós, es va arribar quasi als 150 litres per metre quadrat.
Finalment, Feliu Novell recorda que la mitjana dels embassaments de la conca Ter-Llobregat són ara d’un tristíssim 16%. També explica que la Mina Vella detecta que el cabal de les aigües soterrades i pous de Vilassar de Mar són a la meitat del que seia normal. Tant les mines com els pous estan en mínims històrics, estan per sota de la meitat que habitualment tenen.
Compte, doncs, amb aquest grau i mig d’escalfament global.
