Dissabte, 175è aniversari de la posada en funcionament del primer ferrocarril a la Península Ibèrica

Aquest dissabte 28 d’octubre se celebra a Mataró 175è aniversari de la posada en funcionament del primer ferrocarril a la Península Ibèrica ,entre Mataró i Barcelona.

L’espai “Històries de Mar i de Dalt” , produït i presentat pels historiadors  Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d’Estudis Vilassarencs i Núria Gómez va dedicar el seu primer programa d’aquesta temporada a aquesta efemèride.

L’aniversari es compleix aquest dissabte. I per parlar sobre aquesta qüestió, van convidar l’enginyer industrial Xavier Nubiola, que també és divulgador, a través de conferències i exposicions, de projectes que han modernitzat el nostre país, i que són la causa del benestar aconseguit per la nostra societat, com ara la Revolució Industrial i el Ferrocarril. Nubiola és col·laborador del Cercle Històric Miquel Biada i la Fira Ferroviària de Mataró.

El programa contextualitza de manera molt àmplia el període de temps en què neix el ferrocarril, tant els anys previs com els primers anys de funcionament del nou mitjà de transport i parla sobre els impulsors d’aquesta iniciativa   Miquel Biada, Ramon Maresch, Josep Maria Roca  

En 1845, el govern espanyol va atorgar a aquests impulsors el permís per a constituir la companyia del Camino del Hierro de Barcelona a Mataró, que va ser l’encarregada de construir aquesta primera línea de ferrocarril i de la seva posada en funcionament el 1848.

Els impulsors es van traslladar a París per a signar un contracte amb l’enginyer anglès Joseph Locke, que seria l’encarregat de dirigir el projecte. El capital amb el que es va construir i es va posar en marxa el primer ferrocarril va ser tot capital privat.

El context estava marcat per una gran inestabilitat a Europa. Molts estats acaben assolint una Constitució. És el moment del tret de sortida de molts moviments associatius i sindicals. 1848 és  l’any de la publicació del Manifest Comunista I s’inicia una gran onada de revolucions liberals.

En aquest període de temps  hi ha també una forta crisi econòmica, que va que fa afectar especialment a Anglaterra. Arran d’aquesta crisi, els socis accionistes britànics de Camino del Hierro es van desvincular i van retirar els seus actius econòmics, a l’igual que van fer  molts socis accionistes catalans.

És en aquest moment quan Biada dona l’impuls definitiu al ferrocarril, però malauradament pocs mesos abans de la seva inauguració  va morir.

El tren necessitava un terreny planer, sense masses pujades i baixades, amb un màxim de l’1 % de variabilitat, el tram Barcelona-Mataró era ideal. Es va construir un pont de fusta perquè el tren pogués travessar la zona on desemboca el riu Besòs, però al cap d’un any d’haver entrat en  funcionament el ferrocarril. Amb el pas dels anys. els successius ponts que es van construir arreu perquè hi passessin les línies ferroviàries van ser de maó, pedra i ferro.

Com es va fer el túnel que hi ha al turó de Montgat, ubicat entre les estacions de Montgat i Monsolís? Segons explica en les seves memòries el contractista anglès, quan van venir els tècnics anglesos es van trobar amb una brigada de trenta obrers que estaven intentant excavar el turó amb pic i pala per fer un túnel. El contractista va fer venir obrers anglesos per fer dinamitar l’interior del turó amb barrenes de pòlvora i les feines van avançar més ràpidament.

En aquesta època esclata la bombolla ferroviària, per l’especulació que hi havia, i els socis anglesos retiren els seus actius quan el projecte estava a punt de finalitzar.  

L’objectiu de la posada en funcionament d’aquest mitjà de transport era el transport de persones i molt especialment el transport de  mercaderies de les indústries.

Els impulsors del ferrocarril a casa nostra havien vist com a Cuba els trens movien canyes de sucre d’un cantó a l’altre de la illa i van pensar en que amb aquest mitja es podria moure carbó, els teixits, i altres mercaderies en l’àmbit geogràfic ubicat entre Barcelona i Mataró.

Davant de l’impuls industrial i comercial que anava a suposar l’entrada en funcionament del ferrocarril, el sector industrial va aplaudir la iniciativa de Biada, però això no vol dir que rebés tot el suport econòmic que hauria necessitat. De fet, Biada posa quasi tot el seu capital en aquest projecte.

Amb l’esclat de la bombolla ferroviària, Badia va aconseguir que el contractista continués amb l’obra i que no se n’anés. Badia va morir mesos abans de la inauguració del ferrocarril i va ser substituit pel seu nebot, Onofre, que va ser nomenat vicepresident i tresorer de Camino de Hierro. 

Biada estava tan il·lusionat amb el projecte de posada en funcionament  del tren que algunes nits vigilava a les vies que ningún fes cap malifeta.

I és que en aquest procés es va trobar amb l’oposició d’un cert sector de la població (pescadors i drassanes…) que veia perillar la seva activitat a la platja. Aquests moviments d’oposició fins i tot es van donar també un cop inaugurat el ferrocarril quan , temps després, es va ampliar el ferrocarril fins a Arenys de Mar i degut a aquesta oposició aquesta ampliació va trigar en fer-se.

El transport de mercaderies no es va fer fins al cap d’un any d’haver-se posat en marxa el ferrocarril.

Com a data curiosa, cal destacar que la paraula “ferrocarril” va ser acunyada temps després de posar-se en funcionament el primer tren de la Península Ibèrica.

Amb l’arribada d’aquest mitja de transport van aparèixer noves feines com fogoners, maquinistes, revisors….    

Un altra qüestió a destacar és l’extensió de l’ample de via, que és diferent a  l’ample de via de la resta d’Europa, on és més estret.     

Aquest fet feia perillar les campanyes d’exportació, per exemple, de patates, a altres països, ja  que la mercaderia havia de ser canviada de tren un cop s’arribava a França.

Hi havia en els inicis, tres trens al matí i tres a la tarda.

El programa explica, com a coses curioses, que algunes famílies que vivien a prop d’on passava el tren  s’agenollaven a casa seva  i resaven el rosari quan escoltaven com les locomotores passaven mentre que ja que percebien el tren com a element diabòlic i algunes persones tenien tanta por a pujar al tren per si  pogués produir-se  un accident que feien testament dies abans de pujar al tren

El programa el podeu de nou tornar a escoltar aquí:

La celebració del 175è aniversari del tren Barcelona-Mataró tindrà lloc a diferents indrets de Mataró aquest dissabte 28 d’octubre. Aquest és el programa d’activitats de la jornada:

  • 11 h – Estació de Mataró. Recepció del Comitè d’honor.
  • 11.15 h – Pl. Miquel Biada. Ofrena floral al monument en honor a Miquel Biada.
  • 12 h – Port de Mataró. Visita oficial a la locomotora “Mataró”. Parlaments institucionals i actuació de la Coral polifònica Joia d’Alella.
  • 18 h – Ajuntament de Mataró (La Riera, 48). Obertura de la mostra amb ambientació especial i so binaural “Racons del tren”.
  • 18 h – Passeig Marítim. – FESTA DEL 1r TREN. Jocs i contes del tren. Espectacle de l’humorista Peyu. Actuació de l’Agrupació Musical del Maresme. Concert de The Sneakers Music Band.
  • 21.30 h – Passeig Marítim. Espectacle teatral i de drons “El somni d’un mataroní”.

Més informació en aquest web.