Anni Espar:  “L’or olímpic ha fet justícia al nostre treball”

Avui, Vilassar Ràdio, fa història. Per primera vegada en els 44 anys d’història que tenim a la nostra esquena, als nostres micròfons, hem tingut la sort de rebre com a convidada una medalla d’or olímpica.

Fa molt poquet que van acabar els Jocs de París 2024 amb una excel·lent participació de la delegació maresmenca desplaçada a la capital francesa. Dels 5 ors estatals, dos tenen el segell maresmenc. El primer va arribar de la mà del regatista del Balís Florian Trittel i, segona, la de les maresmenques Isabel Piralkova i de la gran Anni Espar, exjugadora, ja, de l’Assolim Mataró. Van assolir, amb el combinat de waterpolo femení que prepara Miki Oca, pujar a l’esglaó més alt del podi.

Una de les primeres entrevistes de la setzena temporada del nostre matinal, el “Parlant de tot”, ha estat amb un or olímpic. Anni Espar.

Li hem preguntat a l’Ani com es va sentir pujant al calaix més alt del podi de París 2024. Ens ha explicat que ha estat un somni fet realitat i que en les primeres hores va ser com estar en un núvol. Van celebrar-ho a París amb la família i amb tota la gent que va anar a veure-les.

Hem volgut saber, també, amb qui va pensar i a qui ho va voler dedicar a l’hora de celebrar el seu èxit més important, esportivament parlant: a la família, amics i parella i a totes les companyes d’equip.

Un equip, el del combinat estatal de waterpolo femení, que als Jocs Olímpics ens va ensenyar que eren una gran família, dins i fora de l’aigua.

Després de dues plates olímpiques, els deus de l’Olimp li devien un or.

Àmplia experiència a la seva esquena. Quatre Jocs Olímpics volen dir, pel cap baix, un mínim de 16 anys a l’elit.

Recorda, amb especial estimació, les primeres en les quals va prendre part: Londres 2012 i, també, les de Tòquio 2020 que, per la pandèmia, es van disputar un any després. A la capital nipona va poder compartir plata amb la seva germana Clara.

L’Anni domina, a més, una de les disciplines més curioses dins d’un matx de waterpolo. És l’encarregada, per la seva velocitat, de fer el primer sprint de cada quart. Una acció que no és una anècdota, sinó que marca els primers compassos de cada partit. Ha explicat que quan va començar al waterpolo, va prendre com a referència a la Jennifer Pareja, una gran sprinter.

Als Jocs Olímpics de París, la selecció que prepara Miki Oca va guanyar els 7 partits que va disputar. Un moment d’inflexió va ser, segurament, quan van eliminar els Estats Units a la poderosa màquina del waterpolo, un or olímpic que no es va enfosquir ni quan uns quants brètols es van riure de la seva companya, l’egarenca Paula Leitón pel seu físic. Ha mostrat el seu rebuig per aquests comentaris i ha mostrat tot el seu suport a Leitón. 

Abans d’acomiadar l’Anni Espar, hem volgut saber, com a curiositat, perquè llueix el dorsal, el casquet amb el 3. Ha explicat perquè són tres germans.

Anni Espar, exjugadora, ja, de l’Assolim Mataró porta el Maresme dins. Ara emprèn nous camins professionals. La noia de gel, la filla d’en Xesco Espar (exjugador i entrenador de la secció d’handbol del Barça) s’ha enrolat en un equip australià per a la propera temporada.