Marisa González: “Els Paralímpics de París de 2024 m’han canviat la vida”

A la vilassarenca Marisa González els Jocs Paralímpics de París li han canviat, literalment, la vida. Al “Crònica”, des del prisma vilassarenc i maresmenc, hem tocat, durant tot l’estiu, tant els Jocs Olímpics com els Paralímpics de París 2024. Sempre, però, des d’un vessant esportiu.

Ara, i d’una manera més reposada, des del nostre magazín matinal, el “Parlant de tot”, hem volgut compartir amb tu l’experiència personal, com a voluntària, de la Marisa. Una Marisa, ja avesada en voluntariats d’inclusió, però que l’experiència a París la va captivar.

Quan estudiava Química, va voler ser voluntària als Jocs Olímpics de Barcelona’92. Es va quedar a les portes. Ara, s’ha pogut treure l’espineta que tenia clavada. La seva empresa, una multinacional francesa, ha estat patrocinadora tant dels Olímpics com dels Paralímpics. Fa dos anys i mig que va enviar als més de 45.000 treballadors que té per tot el món un correu electrònic intern oferint 2024 places per fer voluntariat, 1012 en uns Jocs i 1012 en els altres. La Marisa no va dubtar a apuntar-s’hi. Van anar-hi, en representació de tot l’Estat Espanyol, un total de 13 persones.

Ella va apostar, per temes personals, va triar ser voluntària a la cita paralímpica. Ha explicat a l’empresa tracta sobre diversitat i inclusió i que té una cosina  que va en cadira de rodes.

Des de la seva pròpia empresa, els van fer formació. Formació exhaustiva amb, per exemple, tot un programa de primers auxilis. Dies de feina a París que van culminar a la cerimònia de cloenda, molt emotiva amb anècdota inclosa protagonitzada per la nostra convidada: Va ser escollida com a voluntària, en la cerimònia de clausura, per rebre el primer ministre de França.

Van ser 13 dies a París de molta feina i molt variada. Ella era ubicada al cervell de l’organització, ha explicat que va estar al Centre de Voluntaris perquè voluntaris i voluntàries tinguessin tot el que els calgués.

Explica que, ras i curt, els Paralímpics li han canviat la vida.

Sensació, va tenir, diu, de viure dins d’una bombolla ideal. La inclusió, a l’ordre del dia.

També va poder veure proves d’atletisme, de rugbi i del seu esport preferit, el que ella havia practicat, el bàsquet. La va captivar la natació paralímpica.

Malauradament, no va poder coincidir amb la nedadora vilassarenca Berta García, malgrat que les dues van provar de trobar-se a París. Segur que faran la trobada tan aviat com puguin.

La Marisa, entusiasmada, ja somia en repetir experiència en els paralímpics d’hivern que s’han de disputar als Alps, Milano-Cortina, el 2026. Insisteix en què la seva experiència va ser un 10. I això que ella sempre ha estat molt ficada en temes de voluntariat, per exemple, amb la Creu Roja. Recorda una iniciativa pensada per donar suport a dones refugiades, per a accedir al món laboral.

Un dels fets que més la va sorprendre va ser la gran visibilitat dels Paralímpics. París, que ha organitzat els Jocs Olímpics de 1900, 1924 i 2024, era el primer cop, que els Paralímpics es feien a la capital francesa.  Els estadis estaven plens de públic. Ha explicat que fins i tot hi anaven les escoles als estadis a seguir els Jocs.

La Marisa González marxa dels nostres estudis recomanant que, només que tinguem una estona lliure, la dediquem a temes de voluntariat.