Xerrada, avui, sobre “Esclavitud de mar i terra, visió des del Maresme”

Tema espinós i complicat, sempre. I més, a Vilassar de Mar. El capità de la Marina Mercant, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i col·laborador de Vilassar Ràdio, Agustí Martin, parla aquest dimarts, a les 6 de la tarda, a la Sala Maria Roser Carrau, sobre l’esclavatge. És una nova conferència de l’Aula d’Extensió Universitària que porta per títol “Esclavitud de Mar i Terra. Visió des del Maresme”.

Martin, en una entrevista realitzada ahir dimarts a “Parlant de tot”, ha explicat que el comerç amb esclaus va durar més de tres segles. I que, els darrers documents, donen importància als capitans catalans que es dedicaven a portar persones de raça negra, contra la seva voluntat, a les grans plantacions de les Antilles. Els reis d’aquest tràfic eren els britànics, però, destaca Martin que hi havia capitans del Maresme, de Sitges o de Vilanova i la Geltrú.

Ha subratllat que eren gent que es dedicaven a “robar persones”, a segrestar a persones, de la costa occidental africana per dur-les a les grans plantacions antillanes de canya de sucre, cafè i tabac. Ha explicat que el tema de l’esclavitud sempre s’ha volgut tapar des de Catalunya. Segons ell, sempre s’ha explicat des de l’òptica de les persones que van fer molts diners.

I, és clar, amb la Festa Major de Vilassar de Mar, pràcticament al damunt, torna el debat de la figura d’en Pigat, el gegant del nostre municipi.

Martin admet que quan es va escollir en Pigat com a gegant de la nostra localitat, se li va procurar donar una imatge ensucrada. Curiosament cada cop en sabem més. Sobretot, gràcies als documents britànics que es van trobant. Quan ells van abolir l’esclavitud, capitans catalans i espanyols seguien dedicant-s’hi. Aleshores, potser per enveja, els britànics ho van començar a denunciar simplement, insisteix, perquè ells no ho podien fer. A més, reflexa que la curiosa paradoxa de què, precisament, els capitans britànics eren els més durs i els pitjors amb els esclaus que segrestaven sota la seva bandera. Els pegaven, els feien passar gana i els tancaven a la bodega.

En resum, a les nostres contrades, i segons Martin, era un tema que més o menys es coneixia però ningú volia aprofundir-hi massa. No hem d’oblidar, recorda Martin que quan els capitans arribaven a Catalunya intentaven fer obres de caritat, com construir algun hospital, ajudaven a l’Església….

Ha afegit que fa dotze anys que es va interessar en el tema, i va començar a comprar i llegir llibres sobre aquesta temàtica. Ha destacat les investigacions històriques realitzades per Xavier Sust i Martín Rodrigo Alarilla.

No ha volgut marxar dels nostres micròfons sense recordar, sense alertar sobre noves formes d’esclavitud que trobem en ple segle XXI i ha posat com a exemple els milions de noies segrestades per a treballs sexuals i els milions de nens i nenes que treballen plantacions, fàbriques o mines.