Victor Granero ha estat convocat per jugar a la selecció catalana amateur

Ha passat pel “Parlant de tot” Victor Granero. 25 anys, sis temporades a la Unió Esportiva Vilassar de Mar, capità blanc-i-vermell, amb més de 100 partits defensant els colors de casa nostra i, ara, convocat, per primera vegada, amb la selecció catalana amateur. Amb ell hem repassat la trajectòria, els millors moments, els pitjors records i què passa pel cap d’un jugador que és alguna cosa més que un capità.

Nascut a Teià ara fa, doncs, 25 anys, Granero treballa com a cap de vendes en una consultoria. Porta sis temporades a la Unió Esportiva Vilassar quan l’actual míster, Alberto Aybar Peque, li va dir alguna cosa semblant a “dirigiré la Unió Esportiva que ha de pivotar al teu volant”.

Granero va començar a jugar, de ben petit, a l’Atlètic Masnou. Quan va despuntar el van captar al Mataró per jugar en categories superiors. Va veure que això no anava amb ell. Amb 10 anys preferia jugar amb els seus amics de tota la vida que no pas tantes exigències.

Es pregunta si va fer el salt massa d’hora. Fa les maletes i juga al Premià fins que arriba a la Unió Esportiva Vilassar quan tenia 20 anys. L’equip de casa nostra era a Primera Catalana, aleshores. Peque el va trucar perquè fes el salt.

Abans, però, farà un Erasmus, com diu ell, jugant al Palència mentre estudiava a distància la carrera universitària. La trucada des de Castella i Lleó la va interpretar, primer, com una broma.Ja instal·lat a Palència sempre va ser conscient que els estudis havien d’anar per endavantHa recordat que el contracte que li van fer a Palència solucionava la vida a curt termini a un jove de 18 anys com ell i que va poder comprar-se un cotxe. La seva mare li va posar com a condició per marxar a Palència que no deixés la carrera que estava estudiant.

Combinació complicada. 18 anys, diners i temps. Massa temps. Ha recordat que hi havia dies que havia de tornar de Palència per fer els exàmens.

Malgrat tenir opcions de seguir al Palència. El fred castellà i la llunyania de la família fan que torni a Catalunya. Trucada de Peque. Sis temporades a la Unió Esportiva Vilassar i, les tres darreres, tot i ser molt jove, com a capità.

Ha recordat que al capità l’escullen els companys i que, com a capità, és molt exigent amb els seus companys de l’equip durant tot el que dura un partit.

Paraula de capità. De capità assenyat. És un futbol, el de la Tercera Reial Federació, en la qual no es mouen els diners dels professionals. Ni de bon tros. Ara, les exigències del calendari? Semblants.

I arriba, ara, la convocatòria, després de més de 100 partits vestint l’elàstica blanc-i-vermella, amb la selecció catalana amateur. Una sorpresa i un somni per a en Victor Granero.

Ha explicat que Bevi Ramon li va explicar que va arribar a la UE Vilassar un fax de la selecció comunicant que estava convocat a la selecció. 

Primers entrenaments a les instal·lacions que la Federació Catalana de Futbol té a Sabadell on, afortunadament, diu, es troba amb cares conegudes.

Aquests són els moments dolços. Granero també recorda el pitjor moment. Dos trencaments dels creuats de la mateixa cama entrenant. La història de terror, doncs, com una mala pel·lícula es repeteix.

Ha explicat que la primera lesió va ser un cop dur, que no s’esperava. En la segona lesió, cop mental molt dur, plorant de ràbia i a l’ambulància, va arribar a pensar que ho deixava.

Un cop operat i recuperat, i en el primer partit que va convocat, Peque el posa de titular. Missatge de l’entrenador claríssim.

En Victor Granero, agraït a la institució de casa nostra, sempre explica que “si has de caure lesionat, lesionat a Vilassar de Mar”. Ha subratllat que a Vilassar de Mar se l’ha ajudat moltíssim.

Afortunadament, i ja recuperat, segueix, malgrat la seva joventut, sent l’extensió del míster al camp. Jugarà fins que deixi de passar-s’ho bé. Paraula de capità.