Trap i reggaeton: lletres masclistes; però ritmes ballables

Reggaeton, Trap, Hip Hop… A la Tertúlia Jove de Vilassar Ràdio, hem volgut conèixer què en pensen els nois i noies de quart d’ESO d’aquesta música i, sobretot, del missatge que venen les seves lletres. L’Stweart, en Pau, en Cèsar, la Martina, la Camila i la Maria estudien a l’Institut Pere Ribot. Els agradi aquest tipus de música o no, ells ho tenen molt clar: “lletres masclistes, però ritme ballable”. Escoltant els nostres tertulians, deduïm que, des de 4rt d’ESO, tot i que no combreguin amb les lletres de denigració de la dona en general, admeten que els ritmes els agraden. I això sembla ser, per a ells i elles, més que suficient.

Amb tot, es veuen capaços de diferenciar entre Trap i reggaeton. Ens en donen pistes. Asseguren que el reggaeton s’inclina més pel masclisme i la humiliació de la dona, mentre que el Trap toca temes relacionats amb armes o drogues. Sembla que a ningú els agraden les lletres, però omplen concerts i escenaris. Lliçó de pragmatisme dels alumnes del Pere Ribot: mentre les cançons tinguin èxit, serà un patró que es repetirà.

Pots escoltar la tertúlia sencera aquí.