Per la Diada de Sant Jordi catalans i catalanes ens regalarem, segons les primeres estimacions, una mica més de 6 milions de roses. Un volum brutal. Des d’aquesta casa, cada any, procurem acostar-nos a un sector del nostre municipi que tingui un paper primordial per tal que un dia tan especial vagi tan bé com sempre. Enguany, ens fixem en el món dels transports. Algú ha de portar aquestes 6 tones i escaig de roses: material periple i que ha d’estar a punt el 23 d’abril. Hem pujat dalt dels camions de l’empresa vilassarenca Transports López. En Rafa, el seu gerent, ens ha explicat com funciona tot plegat i, també, ens ha donat la seva opinió; el punt de vista d’un professional de cara al projecte de la Pacificació de la carretera N-II.
Aquests dies, Transports López, empresa vilassarenca fundada l’any 1998, bull de feina. Més de 10 tràilers de grans dimensions s’esforcen per tal de cobrir el senyal d’amor de catalans i catalanes. La rosa. Feinada no només a la carretera sinó al darrere, al despatx. I és que la logística és clau i han hagut d’adaptar-se amb els pas dels anys amb els canvis que han anat sorgint.
Destí cap als grans mercats de la flor d’Amsterdam, als Països Baixos. On arriben, d’altra banda, les roses procedents de l’Equador i Colòmbia. Un trajecte de 40 hores i escaig, tot i que, en cas d’urgència, aquest trajecte es pot reduir a la meitat.
Ha explicat que els clients compren la flor a proveïdors dels Països Baixos Transport López contacta amb els proveïdors, i organitzen la recollida de les flors que els proveïdors han preparat i l’entrega als clients, en 24 o 48 hores, depenent de la urgència.
Però és clar, transports López no fan anar amunt i avall mobles. El seu negoci són roses i plantes. Camions, tràilers condicionats perfectament. Amb circulació d’aire i temperatures adequades. Els camions són frigorífics. Les roses han de viatjar entre 4 i 5 graus, perquè s’obrin i es facin malbé, i les plantes entre 15 i 16.Normalment s’importen plantes d’interior,
Transports López es nodreix d’una flota de 10 grans camions i un vehicle més petit per a fer repartiment per Catalunya, amb el suport d’autònoms quan hi ha puntes de feina. De l’empresa viuen unes 15 famílies a Vilassar de Mar
Cada vehicle fa uns 160.000 quilòmetres anuals, a la mitja de 90 quilòmetres per hora.
Una empresa de Vilassar de Mar que es mou, que el seu radi d’acció és, bàsicament, França i els Països Baixos.
És una vida dura, dalt del camió? Ens ha respost que per a la persona a la que li agradi la carretera i viatjar, és una molt bona feina, encara que és molt sacrificada perquè s’està molt de temps fora de casa
L’empresa arrenca l’any 1998. La família d’en Rafa López, pare, oncle i germans han estat productors de flors a Vilassar de Mar. Ell, però, va optar per la carretera. A finals del segle passat comprava el primer camió.
No li agradava gaire el negoci familiar i li agradava molt la carretera. Per aquest motiu , va decidir dedicar-se a transport. Al principi transportava altres mercaderies i va ser més tard quan van començar a transportar flors, i van anar adquirint més vehicles.
La Montse, la seva dona, és al seu costat. Ella, per cert, també es va treure el carnet de camió i, en uns inicis, també viatjava. Es tractava, és clar, d’arremangar-se i tirar endavant. Ara els dos gestionen la logística i la burocràcia. Són els responsables de 10 monstres de grans dimensions
Cada camió fa quasi 17 metres. La capacitat de càrrega és fins a 24 tones. Estan preparats per portar altres mercaderies a part de flors i plantes, com fruita i paqueteria.
No hem deixat passar l’oportunitat d’interessar-nos per com van passar el coronavirus. En Rafa, admet, va entrar en xoc. Va tenir la sensació que havia arribat la fi del món. “Encara no sap ben bé com, però ens en vam sortir”, diu.
Cap fred i mirar de trobar sortides. El govern francès sí que va considerar el sector de flor, planta i animals com a primera necessitat. Això va ser una primera alenada d’aire fresc. Després, aquí, a casa nostra, també van poder començar a rodar. La flor i la planta va viure, curiosament, assegura, un boom. Tancats a casa en ple confinament molta gent va voler plantar i cuidar plantes i flors. Gairebé com a teràpia.
Gat vell, López confessa que segueix aprenent. Cada dia. Sense esforç, res de res.
El gerent de l’empresa vilassarenca lamenta els pals a les rodes, que els posen constantment les diferents administracions, per la burocràcia.
Amb el Mercat de Flor i la Planta Ornamental de Catalunya en el nostre municipi i amb el projecte de la Pacificació de la carretera N-II a la cantonada hem volgut conèixer el punt de vista d’un professional del volant. “Un territori si no té bons accessos, acabarà morint”, sentencia. Ha dit que té l’esperança que les administracions reorganitzin el tema circulatori pel que fa als accessos. Considera que hi ha hagut manca d’inversió per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.
Ha recordat les gimcanes que han de fer els seus tràilers, quan es talla la N-II per alguna prova esportiva, per exemple, per arribar al Mercat de la Flor. Han de passar pel Camí del Crist.
Hem deixat en Rafa López dalt del camió. I és que més de 6 milions de roses l’esperen als mercats neerlandesos.
