“Cal Sobreestant”. Tants anys treballant a Vilassar Ràdio, al número 22 del carrer de Sant Pau, i resulta que l’edifici es coneix amb aquest sobrenom. Ens ho explica la Gemma Pérez. Ella és la persona que hi ha al darrere de La Vilassarenca. Aquest canal d’Instagram en el qual publica petits vídeos abordant temes històrics, socials i culturals sobre el nostre poble. Amb un to planer i didàctic, la Gemma és mestra de professió, el seu perfil va guanyant seguidors de manera exponencial. Ja supera els 2.000 i pujant. Les seves històries, les històries de Vilassar de Mar, interessen.
Extret directament des del nostre programa de divulgació “Històries de Mar i de Dalt”, que dirigeix la nostra companya Núria Gómez, et convidem que entris al nostre edifici. Ens hem de remuntar fins a finals del segle XIX. Any 1898
I qui era l’Antonio Pasqual que ens explica la Vilassarenca? Sembla que no hi ha massa informació sobre aquesta persona. Antonio Pasqual s’estableix al carrer Sant Pau, 22. No se sap si va realitzar una reforma a partir d’una casa de cos o va aixecar l’edifici actual, que acull Vilassar Ràdio, el Jutjat de Pau i l’Agrupament Escolta Atzavara. Per això, a la part alta de l’edifici hi trobem un esgrafiat que diu “A.P. 1901”. 1901 és la data de finalització de les obres de reforma o de construcció. Cal destacar el glaçat de la porta d’entrada, que conté els números 1898, que devia de ser l’any d’adquisició de la casa o terreny.
Després, Sant Pau 22 va passar a altres mans, a Manuel Sánchez Forte, natural d’Almansa. Era funcionari d’obres públiques i és d’aquí, d’on li ve el motiu de “Sobreestant”, que és com s’anomena a la persona encarregada de vigilar i dirigir el treball d’una colla de treballadors, un encarregat d’obra. Dues de les seves filles es dedicaren a l’ensenyament en aquest edifici, que era una escola, fins als anys 70. Una era Trinitat Sánchez feia classes de piano. En Màrius, un altre dels fills, fundà el grup excursionista “Pinxus”, i també feia de mestre. Formaven part de l’Orquestra de l’Agrupació Lírica Local, que després de la guerra va representar a Mèxic obres de sarsuela. Tocaven el piano i el violí.
Finalment, l’edifici de Vilassar Ràdio passa a ser de titularitat municipal i va acollir un centre cívic de gent gran. I fins avui i des de 1985, els estudis de Vilassar Ràdio, que van estar de 1985 a 2010 a la segona planta, i des de 2011 estan a la planta baixa de l’edifici.
Gaudeix descobrint moltes coses del seu, del nostre, Vilassar de Mar a través del canal d’IG de la Vilassarenca.
