Any 2023 que Vilassar de Mar ha de llegir en clau femenina. Un parell de noms. Una alcaldessa, Laura Martínez Portell, i una campiona del món de futbol, Ona Batlle Pasqual.
Un 2023 que podem resumir, a primer cop de vot, amb números. Any electoral (dues eleccions) i 100 anys (un segle de vida) del nostre equip de futbol, la Unió Esportiva Vilassar de Mar.
365 dies que ens deixen un munt de records com els adeus al mític Restaurant Palomares -l’edifici, de moment, segueix dempeus- i a la nostrada Calçats Moltó.
Moment de fer balanç. Obrim el nostre àlbum de fotos? Moment de fer el nostre particular compte enrere. I com deia Mecano, moment de repassar el millor i el pitjor de 365 dies que ja no tornaran mai més.
GENER
Any electoral i, és clar, Vilassar de Mar comença el 2023 amb la vista posada en el 28 de maig. Una escomesa electoral que, d’entrada, es presentava històrica. I és que, per primer cop, tres dones optaven, amb possibilitats reals, a la plaça de primer tinent d’alcaldessa. Eren Helena López (Babord), Marta Rovira (ERC) i Laura Martínez Portell (Junts) que seria qui s’acabaria asseient en la cadira que deixava, i després de 8 anys, el republicà Damià del Clot.
El primer, però, en obrir el foc era Isaac García-Oses que anunciava que lideraria el PSC agafant el relleu del fins aleshores cap de files de la formació de la rosa, en Quico Zamora.
En els primers dies de l’any, el govern municipal anunciava que Vilassar de Mar tindria un gran mural fet per la ninotaire catalana Pilarin Bayés. Un total de 16 metres quadrats que s’acabarien ubicant a la paret del Mercat Municipal i en el qual apareixen els principals elements característics del nostre municipi, culturals i arquitectònics, passats pel sedàs particular de l’òptica de l’artista de Vic. S’instal·laria, definitivament, a finals del mes de febrer, amb la presència de la dibuixant catalana.
També, i en el primer mes de l’any, començaven les obres de remodelació provisional de l’Ateneu. Bàsicament, adequació a la normativa de seguretat actual i esperar, després, què faria el nou govern amb l’equipament cultural comprat per l’Ajuntament l’any 2019 amb una inversió de 280.000 euros.
Al marge de l’Ateneu, el consistori començava les obres per a rehabilitar el campanar de l’Església de Sant Joan. Feines d’alçada, treballant a 20 metres d’altura, que van acabar, per cert, en el temps previst i, per Festa Major l’Ase Innocenci va tornar a ser penjat al lloc que li corresponia després d’anys d’exili a la façana de l’Ajuntament. Obres sufragades per la Generalitat de Catalunya, la Diputació, la Parròquia i l’Arquebisbat de Barcelona. Comptat i debatut, despenjàvem l’Innocenci des del campanar.
Any 2023. Any, també, d’onomàstiques: l’Associació Cívica i Social de la Gent Gran complia, amb una gran festa, els seus primers 35 anys de vida, a la seva seu, del Camí Ral, 19.
El segon mes de l’any ens sorprèn amb l’anunci de que Calçats Moltó, la mítica sabateria del carrer de Sant Joan, abaixaria persiana, definitivament, el 23 de març. Els nostres micròfons captaven l’emotiu moment. Punt final a 107 anys de cara al públic.
En el mes més curt de l’any, la Policia Local de Vilassar de Mar donava la benvinguda a un nou agent. Un agent de tres anys d’edat, de quatre potes, de 40 quilos de pes i que respon al nom de K9. Unitat canina, doncs, d’estrena per als agents del nostre municipi. Un pastor alemany entrenat per a detectar 14 tipus diferents de drogues.
Abans que acabi el febrer, s’executava un secret a veus. Ciutadans deixava de tenir representació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Els seus dos regidors, en Juan Díaz i en Javier Cointe, abandonaven la formació taronja i seguien, fins a finals de legislatura, com a regidors no adscrits. Avui, Díaz és enrolat al PSC i Cointe és el número 2 del PP vilassarenc.
En els darreres dies de febrer, la candidata de Junts, Laura Martínez Portell, saltava, oficialment, a l’arena política anunciant la seva candidatura a les municipals que se celebrarien el 28 de maig. El titular que ens deixava, ambiciós, era “Penso a llarg termini. Més enllà dels propers 4 anys”.
Abans d’encarar el mes de març, una delegació vilassarenca, encapçalada per l’aleshores alcalde Damià del Clot i pel capità de la marina mercant, Agustí Martin, començava a activar-se per evitar l’enderrocament del Restaurant Palomares, previst per la Llei de Costes del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Reunió amb les altes esferes a Madrid, a finals de març. Bon balanç des de la banda vilassarenca i poca cosa se n’ha sabut més. Comptat i debatut, el 14 de maig, sortia la darrera paella de la cuina del Palomares. En Ramon i l’Anna, els germans que l’explotaven, es jubilaven.
MARÇ
Amb la primavera a punt de treure el nas, Vilassar de Mar incorporava el SAI, el Servei d’Atenció Integral LGTBI+ a la seva proposta de serveis a les persones. La consellera de la Generalitat, Tània Verges, inaugurava aquesta oferta que naixia per donar respostes a les necessitats del col·lectiu per tal de garantir els seus drets. Està ubicat a l’Espai Galbany
I els polítics de casa nostra seguien fent presentacions, a la nostra emissora, amb la mirada al 28 de maig. Amb algunes propostes histriòniques com la del que va ser efímer candidat de Ciutadans, Juan Luis Valverde i els seus “entre 800 i 1000” pisos de lloguer assequible que prometia al Barato.
Des d’una perspectiva molt més serena, Manuela Calero, líder de Podem, anunciava la intenció de la renovada formació lila de tornar a formar part de la plenària. Política de mà estesa.
Un mes en el qual escoltàvem el xiulet inicial dels actes del Centenari de la Unió Esportiva. Teníem el 6 de juny a la cantonada i, a l’horitzó, es dibuixaven taules rodones, partits de futbol, una espectacular exposició que vam poder contemplar durant l’estiu al Museu Monjo i un gran sopar de germanor. I és que la Unió Esportiva Vilassar sí que és més que un club. Al llarg d’aquest primer segle de vida, centenars i centenars de famílies del nostre municipi han tingut algú tenyit de blanc-i-vermell.
ABRIL
Aquest era el mes escollit perquè Gent per Vilassar de Mar, partit municipalista, que havia estat les darreres dues legislatures al govern municipal anunciés que no es presentaria a la cursa electoral. Argumentaven desgast i prometien, als nostres micròfons, que la seva decisió era un punt i seguit, no pas un punt final.
Gent per Vilassar de Mar havia format coalició amb ERC i, precisament, Marta Rovira era la persona escollida per liderar la renovada formació republicana. Insistia en el foc nou i assegurava haver-se envoltat de gent molt competent en els seus àmbits professionals
Desgraciadament, a vegades, i, al marge de la política, la vida segueix en el seu dia a dia i a vegades colpeja. En un incendi que es va declarar en un pis ubicat a la Ronda Vilassar perdia la vida un home de 54 anys. La seva mare, que vivia amb ell i d’edat avançada, la va poder salvar l’operatiu desplaçat conformat per nombroses dotacions del SEM, Bombers, Mossos d’Esquadra i Policia Local.
A les portes de Sant Jordi, Yolanda Laspalas es presentava com, un altre cop, líder del PP de Vilassar de Mar.
Comptat i debatut, vilassarencs i vilassarenques teníem vuit candidatures per triar. 5 dones -tres amb possibilitats reals de convertir-se en la primera alcaldessa- i tres homes.
MAIG
Tots i totes passaven per Vilassar Ràdio per donar el tret de sortida a la campanya electoral, a excepció de VOX que va declinar la nostra invitació ja que, en tant que ràdio pública, donàvem veu a totes les formacions polítiques que concorrien als comicis. En ordre, ara sí, de menor a major representació, desfilaven pel nostre estudi 1.
La resposta no la portaria el vent. La portarien les urnes.
Ens enfocàvem en els dos debats electorals que aquesta emissora, Vilassar Ràdio, havia planificat amb les persones cap de llista de les diferents formacions al gimnàs de l’Institut Pere Ribot. En el primer, 17 de maig, vam abordar cultura, educació, esports, joventut, serveis socials i sanitat. En el segon, 24 de maig, vam posar sobre la taula urbanisme, habitatge, economia, medi ambient, governació i participació. Els vam retransmetre en directe, al 98.1 de l’ FM, i els dos debats van estar moderats pel nostre director, en Jaume Cabot. Dos debats, amb infinitat de preguntes elevades pel públic assistent, que haurien de marcar, i marcarien, el full de ruta dels propers quatre anys a Vilassar de Mar. Tants vilassarencs i vilassarenques hi van assistir que, en les dues sessions, es van omplir les 200 cadires d’aforament i molts van haver de seguir-ho dempeus.
I, entre debat i debat, temps, també, perquè el nostre equip humà i tècnic estigués al costat del Mercat de Flor i Planta de Catalunya. El centre de distribució més important del sud d’Europa celebrava 40 anys de vida. Felicitats.
I va arribar el 28 de maig. Diumenge. 16.082 vilassarencs i vilassarenques érem convocats, a les 23 meses dels sis col·legis electorals del nostre municipi per escollir els 21 regidors de la plenària. L’escrutini dictava que Junts Estimem Vilassar havia guanyat les eleccions municipals amb 3.193 vots, el 36 %. Resultats que li atorgaven 9 regidors, 5 més que al 2019. Xifres, però, que allunyaven, aleshores. Laura Martínez Portell de la majoria absoluta. Babord era la segona força política, amb 1.957 vots, 22’06 %, amb 5 regidors, 2 més que al 2019. El PSC es convertia en la tercera força política, amb 1302 vots, el 14’68 % mantenint els 3 regidors que ja tenien. Fins a la quarta plaça havíem d’anar a buscar ERC-VdM Futur. Obtenien1040 vots, l’11’72 % que els asseguraven 3 regidors, 6 menys que en les anteriors municipals. Una davallada, doncs, històrica. El PP, per la seva banda, esdevenia cinquena força política a Vilassar de Mar amb 629 vots, el 7’09 % del total emesos, que li donaven dret a 1 regidor, i, per tant, recuperar representació al consistori. Pel que fa a la resta de formacions polítiques, que no obtindrien representació, figuraven, amb dades oficials a la mà, Podem amb 234 vots, Vox amb 225 vots i Ciutadans amb unes anecdòtiques 89 persones que li feien confiança. La participació era del 55.94%. A Vilassar de Mar, doncs, es van comptabilitzar 8.897 paperetes de les quals 205 eren en blanc i 128, nul·les.
Vilassar Ràdio, i després de 15 hores de directe de manera ininterrompuda, registrava un espectacular rècord d’audiència. Un programa que no hauria estat possible sense els nostres col·laboradors Claudia Sacristán, Adrià Fernández, Joana Hernández, Jan Cabot, Iñaki Lara, Margarida Vernetta, Hèctor Torreblanca, Montse Pascual, David Jiménez, Rafa López, Ariadna Massip, Cristina Serra i Ricard Alcaina. I, és clar, al nostre equip titular, Robert Maza (redacció i producció), Jaume Cabot i Cristina Lancho (presentació, redacció i direcció), amb la imprescindible direcció tècnica de Xavi Puig i amb Joan Escofet, cap d’Informatius, fent tasques de redacció, producció i unitat mòbil. Tots i totes, i tu que sempre hi ets a l’alta banda, vam tancar una nit històrica per a la ràdio local de Vilassar de Mar.
JUNY
I el darrer dia de maig, i com que Laura Martínez Portell (Junts Estimem Vilassar) no tenia majoria absoluta, Elena López, cap de llista de Babord, es legitimava per iniciar converses per formar govern. Una idea de tripartit, però, que no va quallar.
També entomava responsabilitats Marta Rovira (ERC-VdM Futur) que es postulava, anunciava, per escoltar la resta de formacions per explorar un futur govern.
Mentre deixem els partits polítics en converses, més o menys públiques o no, aterra al Museu Monjo l’exposició dedicada al centenari de la Unió Esportiva Vilassar que s’acabaria convertint en la més visitada de la història de la pinacoteca vilassarenca. Fins al 30 de juny, es van poder contemplar, textos, fotografies antigues, i un munt de records blanc-i-vermells.
A les portes de la Festa Major, un grup de vilassarencs i vilassarenques va fer un homenatge al Bar Marina. De quan a Vilassar de Mar tothom es coneixia i de quan a Vilassar de Mar s’esperava la visita anual dels estiuejants. A l’acte va assistir-hi, per cert, el mític Josep Albertí Brugat, “El Jefe” que va venir, expressament des de Badalona, amb els seus 90 anys a l’esquena. Era qui va estar tants i tants darrere del taulell. Va obrir l’any 1947 i va tancar el 2002.
Un juny d’emocions. El Futbol Sala Sant Joan signava l’èxit col·lectiu més important de la història del nostre municipi col·locant tots els equips del club a la màxima categoria. Situació, per exemple, que a Catalunya només han assolit monstres com el Barça, el Manresa, el Les Corts o l’Indústries de Santa Coloma.
I del 1, 2, 3 Santju!!! , saltem a la Unió Esportiva Vilassar.El club de casa nostra rebia una molt bona notícia. Casualitats de la vida: el dia abans de complir, oficialment, els 100 anys, els de Peque, pels ascensos i descensos no compensats del futbol català, coneixien que mantenien la categoria. No baixaven, doncs, els blanc-i-vermells a la Superlliga catalana de nova creació. Pocs dies després, Peque, el tècnic de la Unió Esportiva Vilassar, confirmava que ell i el seu staff tècnic seguirien vinculats al conjunt del Xevi Ramon.
Havíem deixat els polítics amb les seves reflexions, oi? Doncs a pocs dies de la Festa Major, el PSC deia no a la possibilitat d’un tripartit a Vilassar de Mar. D’aquesta manera, servia l’alcaldia, en minoria, a Laura Martínez Portell. El líder socialista, Isaac García-Oses, manifestava que no es donaven les condicions a curt termini per a un tripartit.
I en la plenària extraordinària de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, celebrada el dissabte 17 de juny, i després de 239 anys d’història, el nostre municipi tenia, oficialment, una dona, Laura Martínez Portell, en el càrrec d’alcaldessa.
Dies de frenètica activitat política. Recordem que, i era de justícia fer-ho, passava pels nostres estudis, Damià del Clot, per fer balanç dels vuit anys com a alcalde. Sensacions agredolces, “nostàlgia i alliberament” ens explicava, admetent que la situació de pandèmia de la covid-19 i les xarxes socials l’havien desgastat molt. Confessava no trobar a faltar la política i considerava que havia estat un bon alcalde per a Vilassar de Mar recordant que, amb ell i el seu equip de Govern, el nostre municipi havia fet un salt de qualitat.Home afable, recollint el repte que li van llançar en directe el director d’aquesta casa, en Jaume Cabot i Joan Escofet, Del Clot es va acomiadar de la casa consistorial cantant. Tal com li havíem demanat. Tothom va cantar a la sala de plens “Alegria , que és Festa Major” de La Trinca.
I, mentrestant, com sempre passa després d’unes municipals, que sempre se celebren al mes de maig, per tant, amb nul marge de reacció per part del nou govern, arriba la Festa Major. Un munt d’actes, propostes i activitats per a tots i totes.
Una Festa Major, per cert, que arrencava amb una molt mala notícia.En Josep Bel, en Pachanga, perdia la vida als 92 anys després d’haver gaudit de l’inici de la Festa Major a la plaça de l’Ajuntament. Un record per a ell i el seu cotxet musical, el seu barret llampant i les seves corbates impossibles. Siguis on siguis, que el ritme no s’aturi.
Una festa, també, que començava amb una veritable declaració d’intencions de l’alcaldessa quan, rebent els gegants a peu de la platja de l’Espigó, posava la gorra de capità del cap d’en Pigat a la Lucia reivindicant el paper femení.
Dies de festes que acabaven amb el darrer petard del castell de focs, de color verd, anunciant el regnat de la Gent Pagesa com a guanyadors del concurs de la Rierada.
Abans de saltar el juliol, pujàvem a la bicicleta per felicitar els quaranta anys del Club Ciclista de Vilassar de Mar. I d’un aniversari a anunciar la dissolució, de facto, de la secció vilassarenca de l’Assemblea Nacional Catalana.
JULIOL
L’Associació Viladona complia 23 anys amb una gran festa per visibilitzar més de dues dècades reivindicant els drets de les dones, lluitant per la igualtat i denunciant la violència masclista.
Un juliol en el qual, i en primícia, estrenàvem a Vilassar Ràdio la primera cançó en francès dedicada al nostre municipi. L’escrivia i la cantava Leo Donato dins del seu àlbum “Lluny”.
I a les portes de l’estiu, l’Ajuntament de Vilassar de Mar estrenava una zona de bany reservada per a persones amb mobilitat reduïda a la platja de l’Almadrava. Constava de dues zones d’ombra amb pantalla solar i un caminet de fusta per facilitar la transferència a la cadira amfíbia, que permet el bany. Un lavabo adaptat i aparcaments exclusius. Un estiu de 2023 i en el qual, per la situació de sequera, Vilassar de Mar se sumava a les iniciatives d’altres municipis de la comarca i es tancaven les dutxes. Només es van obrir quan onejaven les banderes grogues i vermelles.
Al marge, i en tant que ràdio pública, de recordar-te les recomanacions ideals i per lluitar contra la calor i d’explicar-te que s’havien obert refugis climàtics al nostre municipi per tal de poder-se refrescar, el nostrat carrer del Carme recuperava les seves tradicionals festes. Un inici que déu- n’hi-do i la promesa de què, per a 2024, es miraran de fer tres dies, per recordar el que van ser les festes d’aquest carrer en el passat.
I sense solució de continuïtat érem cridats, tots i totes, un cop més als col·legis electorals. Primers comicis a les Corts espanyoles que se celebraven en plena canícula. Anunci per sorpresa d’eleccions generals.15.962 vilassarencs i vilassarenques. 120 menys que els que havien votat en les municipals, érem convidats a votar amb tovallola i xancletes. La calor era tan extrema, que les meses es van instal·lar als exteriors dels sis col·legis electorals de Vilassar de Mar.Pel que fa als resultats al nostre poble, el PSC es va imposar, clarament, passant de tercera força del 2019 a primera, arrabassant aquest lloc d’honor a ERC que queia a la quarta posició. Junts mantenia la segona plaça, mentre que el bronze era per a Sumar En Comú Podem. El PP es recuperava en relació a quatre anys enrere i se situava en cinquena posició. La participació va caure espectacularment. No només a Vilassar de Mar, que ho va fer de manera contundent, sinó a tot el país.
AGOST
I, seguint amb la canícula, l’Ajuntament de Vilassar de Mar intensificava les accions contra les plagues de rosegadors, paneroles i mosquit tigre. De fet, a la Mar Xica, s’instal·laven dues papereres-trampes per caçar rates, completament segures, d’altra banda, per a persones i gossos.
A mitjans del vuitè mes de l’any, ensurt. Acció combinada entre uns joves, policia local i brigada municipal van evitar que un home d’edat avançada s’ofegués a la platja de Garbí.
I, a les acaballes del mes, mirada posada en la vilassarenca Ona Batlle, que amb la selecció estatal, jugava el Mundial de Futbol. La blaugrana campiona del món després que a la gran final, el combinat de Vilda, s’imposés a Anglaterra per un gol a zero. El nostre municipi es va bolcar amb Batlle Pasqual. La recepció oficial, que es va fer a la Sala de Plens, va ser espectacular i emocionant especialment quan l’alcaldessa Laura Martínez Portell anunciava que el camp de futbol annex al Xevi Ramon passaria a anomenar-se camp Ona Batlle. La millor lateral esquerra del món reaccionava, en exclusiva, davant del micròfon de Vilassar Ràdio, explicant que estava molt emocionada i que havien fet història i encara no n’eren del tot conscients.
Abans de l’entrada del mes de setembre, mes de retorn a la normalitat, un altre ensurt. Afortunadament, no vam haver de lamentar danys personals en un incendi que, de matinada, va cremar sis naus industrials de tres empreses diferents ubicades a la zona d’hivernacles del Camí del Crist.
SETEMBRE
A banda de la tornada de l’alumnat a les aules, aquest mes es consagra a la Setmana de Gent Gran. Enguany, per cert, amb un enorme èxit de públic. Tant és així que les places per al sopar, en el qual se’ls homenatja i gaudeixen de diferents actuacions, es van exhaurir en un tres i ro res. Les 270 places van volar en menys de dues hores.
I dir setembre, és clar, és dir nens i nenes a les aules. 2.743 alumnes de Vilassar de Mar arrencaven el curs 2023-2024 pel que feia a Infantil, Primària i Secundària. Una setmana després tornaven a engegar motors els nois i nois de Batxillerat i Graus Formatius.
Amb el retorn a les escoles, es donava per, oficialment acabada, la temporada de bany. Una temporada de bany que, com a resum, ens deixava més del doble de banderes grogues que no pas el 2022. Fort increment de la presència de meduses -més persones ateses que l’any passat- i pel que fa a incidències greus, una luxació amb derivació a un centre sanitari. Dues persones van haver de ser ateses, pels socorristes, a peu de sorra i no va caldre el trasllat.
I més temps per anar a la platja, o per fer el que vulgui, de fet tindrà en Miquel Robusté. El central de casa nostra, un dels dos futbolistes de Vilassar de Mar que ha jugat a Primera Divisió, penjava les botes. Millors moments de la seva carrera? Campió d’Europa Sub’19 amb la selecció estatal, fent parella a la defensa amb Sergio Ramos i l’ascens amb el Llevant a Primera el 2004.
Amb tot, no ens oblidem dels nostres polítics. Convidàvem a la ràdio l’alcaldessa Laura Martínez Portell just el dia que celebrava el que, en política, anomenem els 100 dies de gràcia. Laura Martínez explicava que s’havia trobat un Ajuntament més desendreçat i més encallat del que esperava.
D’altra banda, i si mesos abans explicàvem que Viladona celebrava els seus primers 23 anys de Vida, l’Assemblea Feminista, tenyia de lila Can Bisa per celebrar els seus sis anys d’existència.
OCTUBRE
Mes de la participació. De fet, els Pressupostos Participatius de Vilassar de Mar -recordem que l’Ajuntament posa a disposició de tots i totes 300.000 euros de l’erari municipal per tal de destinar-los al que nosaltres decidim- van registrar rècord de votacions. Un 13.07% del cens, una de les dades més altes del Maresme en procediments similars, exercien aquest exercici de democràcia ciutadana votant, i per aquest ordre, instal·lar un projector i un equip de so a l’Ateneu per assolir una programació estable de cinema, utilitzar pinso anticonceptiu per a reduir la fertilitat dels coloms i fer el parc infantil de la Marina inclusiu.
Coneixíem, també, els premiats al Maresmusic 2023, el concurs de música jove organitzat pels ajuntaments de Cabrils, el Masnou, Montgat, Tiana, Tordera i Vilassar de Mar. Alex Cortes, el representant del nostre municipi, era un dels cinc finalistes, s’adjudicava el premi consistent en la contractació remunerada en un festival de música itinerant de Catalunya, per un valor de 400 euros. Els vilassarencs Candlemind rebien, amb altres grups, el premi local a la millor proposta de cada municipi organitzador brindant-los la possibilitat d’actuar a la Festa Major o en un cicle musical municipal.
Celebràvem, amb els germans vilassarencs Miquel i Cristina Vázquez, al capdavant de la botiga online Original Flor, els dos premis que rebien, per part de les empreses més potents del sector, de Millor Comerç de l’Any i Millor Atenció al Client de 2023.
Un apunt per acabar el desè mes de l’any: es commemorava, amb una edició especial del programa “Històries de Mar i de Dalt”, el 175è aniversari del primer ferrocarril de la península ibèrica. El Barcelona Mataró que, gairebé dos segles després, segueix pel seu traçat inicial.
NOVEMBRE
Anunci, per sorpresa, que donava un tomb a la política municipal de Vilassar de Mar. Pacte de Govern entre Junts- Estimem Vilassar i ERC-VdM Futur. Un acord que atorgava la majoria absoluta a Laura Martínez Portell amb 12 persones regidores. Pacte d’estabilitat que assegurava, sobre el paper, acord per al Pressupost del nostre poble per a 2024. L’alcaldessa manifestava que amb aquest pacte es posava Vilassar de Mar per davant de qualsevol interès il.usió
Del 17 al 19 de novembre, Vilassar de Mar celebrava la Festa de la Independència Municipal dels nostres veïns de Dalt assolida l’any 1784. La Festa Major de la Tardor, o la Festa Major Petita. Tres dies amb una farcida programació en la qual es va voler posar l’accent en la història i les tradicions. Festa completa a la plaça Tarradellas, amb una quarantena de propostes i la presència de les entitats del nostre poble.
També obríem les pàgines del llibre de la Llibreria Índex que la Pepi Bruguera va començar a escriure fa 25 anys. Un quart de segle de l’establiment, ubicat la cruïlla del carrer Miquel Borotau amb el carrer de Sant Sebastià, que s’ha convertit en quelcom més que un magatzem de llibres. Amb ella, amb la Pepi repassàvem anècdotes, experiències i il·lusions de la seva filla… petita. Exploràvem, també, el futur de la Índex.
Mens sana in corpore sano, deien en llatí. Passem, doncs, de la lectura al futbol. Ens feia molta il·lusió portar a la ràdio al capità de la Unió Esportiva Vilassar. En Victor Granero que era convocat, per primera vegada, per la selecció catalana amateur, per formar part d’una preselecció amb vistes a la disputa del campionat de regions que penja de la UEFA. Un mes especial, també, per a Granero perquè, malgrat la seva joventut, es va convertir en centenari vestint l’elàstica vermella de la Unió Esportiva Vilassar.
En els darrers dies de novembre i, com desgraciadament fem cada any, vam emetre tres hores de programació ininterrompuda, en directe, per denunciar la violència vers les dones coincidint amb el Dia Mundial, el 25-N. La principal dada era que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Vilassar de Mar (el SIAD) havia atès, en el que portàvem d’any, 109 dones, 82 de les quals eren ateses per primera vegada.
Acomiadàvem el novembre amb els 9.200 quilos de menjar solidari que es recaptaven a Vilassar de Mar per al Gran Recapte, organitzat pel Banc d’Aliments. La nostra població, percentualment parlant, va obtenir els registres més alts de tot el Maresme. Aliments de primera necessitat que es van derivar, de manera immediata, a les famílies més necessitades, sempre amb coordinació amb els Serveis Socials dels ajuntaments de Cabrils, Cabrera i Premià de Mar.
DESEMBRE
Arran d’onada de presumptes robatoris a preadolescents del nostre municipi la nit de la Castanya i la proliferació d’alguna fake new va motivar que un nombrós grup de pares i mares s’articulés en un grup de Whatsapp per demanar més seguretat. Laura Martínez Portell feia una crida a la calma. Anunciava que s’incrementaria la presència policial al carrer, entre altres mesures. Pocs dies després, reunió i roda de premsa dels alcaldes de Junts del Maresme, en el qual va sortir una petició, l’expulsió immediata de persones migrants que cometin fets delictius de manera reincident. Laura Martínez Portell deia, als nostres micròfons, i al voltant d’aquesta qüestió que “la delinqüència, vingui d’on vingui” ha de sortir dels nostres carrers.
I, per al darrer mes de l’any, 25è aniversari de la renovada colla de gegants de l’AVAL de Vilassar de Mar amb les preceptives cercaviles i diferents colles convidades.
Tancàvem el desembre mirant al 2024. Any de traspàs. I, això vol dir, que toquen Jocs Olímpics. París 2024. La cita olímpica incorpora el break dance en el seu programa esportiu. I a un vilassarenc, en Mou G, se li obre una escletxa per assolir el bitllet olímpic. Seria el tercer del nostre municipi en ser en uns Jocs Olímpics després que a Atenes 2004, Vilassar de Mar fos representat per les gimnastes Mònica Mesalles i Tània Gener. El B Boy vilassarenc, en Mou G, és a punt de treure un àlbum musical de cara al proper any. És la seva faceta més artística. De moment, ha gravat el seu primer senzill discogràfic, anomenat.“De Nada”
Volem concloure aquest resum,repassant el 2023 des d’un punt de vista meteorològic. En Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella i que gestiona les dades climàtiques de Vilassar de Mar, amb registres des de 1982, ens explicava que aquest any que acomiadem ha estat sec i càlid. Això sí, amb el mes d’agost és plujós de la història del nostre poble amb 170 litres m2.
El resum de l’any ha estat un treball dels Serveis Informatius d’aquesta casa. A sis mans. Amb Xavi Puig a l’enginyeria de so, en Robert Maza a la producció i Joan Escofet, en la redacció i locució, com a director d’Informatius de Vilassar Ràdio.
