No sabem què feies tu ara fa, tot just, quatre anys. El que sí que sabem és el que estava fent en Joaquim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme. Començava a estar preocupat. Els mapes li ballaven i li començaven a indicar que alguna cosa important passaria. El temporal Glòria picava, amb força, la costa del Maresme aquell 20 de gener de 2020. A Vilassar de Mar ratxes de vent, sostingudes, de 96 quilòmetres/hora i precipitacions de 160 litres per metre quadrat en quatre dies. És a dir, un terç del que cau, normalment, en un any. Destrosses a la Tordera i l’energia cinètica, alliberada per les onades del mar, més alta mai registrada.
Serra ja va començar a intuir que alguna de grossa en passaria quan, des d’una setmana abans del temporal, es veien registres de fins a 200-300 metres quadrats de pluja al Montseny, capçalera del riu Tordera.
Ara bé, abans d’entrar en profunditat en el temporal, Serra apunta que no tot va ser negatiu. De fet, diu, per quantitat d’aigua ara, i en temps de sequera, en què fa falta pluja, “ens aniria molt bé un Glòria”. La borrasca va fer, per exemple, que tornés a aparèixer el delta de la Tordera que havia desaparegut feria molts i molts anys,
El Glòria va ser un temporal de primera categoria. A Vilassar de Mar, per exemple, va caure en quatre dies la tercera part de la pluja que cau en un any. El temporal marítim, que va implicar el Glòria, va presentar els valors més alts dels temporals des que es tenen registres.
No podem parlar, diu Serra, d’un petit huracà. Admet, però, que pel canvi climàtic cada cop més ens abocarem a tempestes més de caire subtropical a la nostra costa. Ràfegues fortes i vent molt sostingut.
El nostre home del temps lamenta que no hàgim après res. La formula, per a ell, és prou senzilla. La natura no s’ha d’adaptar a nosaltres, som nosaltres el que ens hi hem d’adaptar. Ha explicat que les administracions públiques fan actuacions a nivell molt local, com el cobriment de rieres. Creu que les administracions haurien d’aplicar per mesures polítiques més extenses i ha afegit que es construeixen estructures, posant com a exemple la construcció d’alguns ports que són innecessaris, que provoquen conseqüències per al medi ambient, ja que s’han de construir barreres perquè l’onatge no s’emporti la sorra.
A nivell personal, Serra va entomar, des de casa seva, el Glòria al menjador. Recorda que va veure i viure el Glòria amb molta emoció des del pis on vivia, en un pis ubicat a la Ronda Cervantes de Mataró (avinguda situada de manera paral·lela a la Riera de Sant Simó) orientat cap al nord-est, és a dir, d’on venia el vent. Recorda que l’aigua entrava per les finestres del pis per la força del vent.
Subratlla que informativament van ser dies d’intensa feina. Nits sense dormir parlant amb els ajuntaments i policies locals de Palafolls o Tordera que estaven completament desbordats. Situació que, curiosament, recorda Serra que es va replicar fa, pràcticament quatre dies, quan tots els consistoris del Maresme el trucaven per saber si s’havien de suspendre per pluja les cavalcades de Reis
