Permès el topless a les piscines municipals

Aquest serà el primer estiu en el qual es podrà fer topless a les piscines municipals. La Generalitat de Catalunya ha enviat als ajuntaments del nostre país cartes en les quals recorda als consistoris que serà discriminació: prohibir prendre el sol amb el pit descobert, alletar un infant o dur el vestit integral de bany, el burquini. Des del “Parlant de Tot“, el matinal d’aquesta casa, hem donat veu a una de les impulsores del moviment Mugrons Lliures, la Mariona Trabal.

Fa sis anys, ja, que la Mariona Trabal (mestra i bibliotecària) i l’Anna Campany van impulsar el moviment “Mugrons Lliures” després que a la piscina municipal de l’Ametlla del Vallès (on estiuejaven) els diguessin allò d'”et tapes o marxes“. Anys d’intensa campanya, de picar pedra, amb el suport de les xarxes socials, que ha culminat, aquest estiu, amb les comunicacions fetes des de la conselleria d’Igualtat i Feminismes als ajuntaments catalans recordant-los que, segons la Llei 19/2020, és permès fer topless a les piscines de titularitat municipal.

Pels nostres micròfons ha passat una de les impulsores del moviment “Mugrons Lliures”. La Mariona Trabal es mostra molt satisfeta i reclama les dones que vulguin prendre el sol sense la part de dalt del banyador, que s’imprimeixin la carta de la Generalitat i que la duguin al damunt. Per evitar el que li va passar a ella i a l’Anna Campany ara fa sis anys a la piscina municipal de l’Ametlla del Vallès, que després de fer topless, i de rebre l’avís del socorrista de l’equipament, aquest va reclamar la presència de la Policia Local (un home i una dona), que les va advertir, que es tapaven o podrien ser detingudes i que serien sancionades amb dues multes, per infringir la normativa de la piscina i per desobediència a l’autoritat.

Va ser aleshores quan l’agent (dona) les va aconsellar fer una instància a l’ajuntament, que va accedir a fer un referèndum.

Defensa Trabal, que fer una consulta, sobre un dret fonamental com el de la llibertat individual, segons ella, era esperpèntic, ja que és un dret reconegut per la mateixa Constitució. Per cert un referèndum en el qual va guanyar el dret a fer topless (60%), per sorpresa d’ella mateixa, segons explica, pel fet que considerava la població del Vallès Oriental una mica conservadora.

També recorda que no és una obligació fer topless a les piscines municipals (una altra cosa són les privades); sinó que és un dret. Fins i tot, i acompanyada per Campany, van anar a explicar les seves reclamacions al Parlament de Catalunya.

En resum, Trabal reclama la igualtat entre homes i dones. Per a ella, per a la impulsora de “Mugrons Lliures” tot arrenca amb la sexualització que es fa, en la nostra cultura, del cos de la dona i les desigualtats existents per raons de sexe.

Admet que han hagut d’escoltar de tot. La crítica que rebien, o reben, més sovint és el mal exemple que els diuen que donen a nens i nenes En aquest sentit, insisteix en la llibertat. Fer topless no vol dir, segons ella, ensenyar el pit a tothom, sinó que és un pas més en la igualtat entre homes i dones.

Mariona Trabal marxa dels nostres estudis assegurant que el proper objectiu de “Mugrons Lliures” ha de ser la llibertat a les piscines privades, se senten plenes d’energia per continuar lluitant per aquest dret.

La normativa de la Generalitat detalla que prohibir a les dones d’anar amb el tors nu o donar el pit, així com l’ús de vestits de bany llargs (el burquini propi de les dones de la comunitat islàmica), són accions que exclouen una part de la població de l’accés a determinats serveis i vulneren la lliure elecció de cada persona sobre el seu cos. En canvi, la llei sí que diu que el que s’ha de respectar és la condició imprescindible que el vestit de bany sigui adequat per a l’activitat aquàtica, que garanteixi la higiene personal i la salut pública i que els genitals estiguin tapats.