Nou disc del grup d’havaneres vilassarenc Mestre d’Aixa

El grup d’havaneres vilassarenc Mestre d’Aixa té nou disc. Han passat deu anys des del darrer que van editar. La seva nova proposta musical s’anomena “Endavant les aixes!”, està formada per onze cançons enregistrades a Montoliu de Segarra entre 2018 i 2019 i està editada per la discogràfica barcelonina Audiovisuals de Sarrià. El títol del nou àlbum és un joc de paraules basat en l’expressió popular “Endavant les atxes!”, que s’utilitzava durant les processons de Setmana Santa per fer avançar el seguici de les processons, que duia “atxes”, és a dir, ciris grans i gruixuts. S’ha canviat el terme “atxa” per “aixa”, terme que fa referència a les eïnes utilitzades per treballar la fusta en la construcció d’embarcacions i que forma part del nom del grup.

Segons ha explicat el grup, “Endavant les aixes!” és un homenatge a la voluntat d’avançar i no defallir malgrat les adversitats. En l’album es combinen peces pròpies amb d’altres escrites per altres compositors. Cal destacar, entre d’altres, “El vals de l’havanera” que parla sobre com viuen els músics les cantades d’havaneres i les vicissituds que passen en la preparació dels concerts i “La botiguera”, que obre l’àlbum.També destaquen la versió de peces molt populars com “Festa Major” de La Trinca, la de la popular havanera “Rosina”, la de la sardana “A la plaça hi ha sardanes” de Joaquim Alfonso i Santiago Guàrdia i dues peces que evoquen les Illes Balears, “Havanera”, de Tomeu Penya i “Escolta es vent” de Cristòfol Mus Reynés.

Mestre d’Aixa va néixer el 1982 de manera improvisada, formada per un grup d’adolescents estudiants de música amb l’objectiu d’amenitzar una festa popular en un carrer de Vilassar de Mar. El grup va ser pioner a incorporar veus femenines des del seu inici.

“Mestre d’Aixa” és el nom que en 1986 va adoptar el grup definitivament. Durant aquests gairebé quaranta d’anys, hi ha hagut alguns canvis en la seva composició però respectant sempre l’esquema original de la formació: veus mixtes, acordió i guitarra.El seu estil festiu combina l’havanera i els ritmes populars amb peces de composició pròpia i adaptacions al català d’algunes obres de la música clàssica. A cada actuació, el grup es proposa aconseguir la màxima complicitat per part del públic i la participació d’aquest en l’espectacle.

El 1992 va obtenir el tercer premi en el “2n Concurs biennal d’Havaneres Inèdites de Badalona”, amb l’havanera de Josep Fradera i Pere González que porta per nom “Aquest mar”. “Mestre d’Aixa” ha actuat arreu de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord, les Illes Balears, País Basc i en diverses poblacions valencianes. Ha pres part activa en diferents manifestacions musicals, especialment les referides al món de l’havanera. Col·labora regularment i de forma desinteressada amb diverses organitzacions socials sense ànim de lucre, així com amb entitats compromeses amb la cultura catalana. També participa activament a les xarxes socials.

El 1991 va veure la llum el seu primer disc anomenat “A vol de gavina” i el 1994 el seguí “Mariner de Catalunya”. Per celebrar els 10 anys amb el nom de Mestre d’Aixa, el 1997 s’edita “Mestre d’aixa 86-96:10 anys”, un recopilatori amb sis temes nous. El 2003 s’edita “Vela llatina” i el 2009 el darrer disc fins el moment “Un cafè entre el cel i el mar”. Després de 10 anys sense entrar a l’estudi de gravació, aquest estiu del 2019 surt a la llum el seu sisè treball discogràfic anomenat “Endavant les aixes”.

Actualment, el grup està format per Òscar Igual a l’acordió, Xavi Dangla a la guitarra, M. Carme Rodriguez veu contralt i percussió, Imma Amat veu soprano, Lluís Tenas veu baix i Joan Mateu veu tenor. En aquest nou álbum han comptat amb la participació de Cesc Martorell al contrabaix en dues peces i Oriol Albert a la guitarra solista en una altra. Els seus primers àlbums musicals es van editar en format cassette i els posteriors en format cd.

Divendres 30 d’agost a les 11 del matí, Mestre d’Aixa ha presentat a l’espai “La ràdio a la fresca” de Vilassar Ràdio aquest nou àlbum. Escolteu aquí l’entrevista: