Campió d’Europa amb la sub 19 estatal l’any 2004 i ascens a Primera Divisió amb el Llevant. Són els millors moments, els dos amb el braçalet de capità, de la dilatada vida esportiva del vilassarenc Miquel Robusté. Als seus 38 anys, l’únic futbolista del nostre poble que ha jugat a Primera, penja les botes.
I ja ens avisa que no enyorarà gens el futbol. Canviarà, segurament, les botes amb claus i la calça curta per la gorra de plat i les manilles. I és que, segurament, divendres, serà un nou Mosso d’Esquadra.
En el nostre matinal, el “Parlant de tot”, Miki Robusté ha repassat la seva exitosa trajectòria futbolística. Xiulet final
Coses de la vida (o no) va començar, de ben petitó, jugant amb la Unió Esportiva Vilassar de Mar. La seva mare el va inscriure quan tenia quatre anys. Ha acabat retirant-se de blanc-i-vermell. A la Unio Esportiva Vilassar. Cercle tancat. Adeu al futbol després d’una vida intensa
Ha viscut aquest últim any molt intensament.
I dels alevins de la Unió Esportiva Vilassar al RCD Espanyol on va estar 10 temporades a la disciplina blanc-i-blava
I amb el conjunt granota troba la felicitat. A la ciutat de València coneix la que, avui, és la seva dona. Ascens a Primera. La cara B, la cara amarga. Els impagaments de la directiva, nòmines que no arribaven als comptes corrents dels jugadors… Moltes dificultats que, a vegades, el gran públic no associem als futbolistes d’elit. Una vida de sacrifici. Miki Robusté recorda, de ben jovenet, quan anava de l’escola de Franciscanes (antiga Escola La Presentació) a la pedrera blanc-i-blava a entrenar amb nens de la seva edat. Dels millors de Catalunya. Ha explicat que entrenava quan acabava les classes i que tenia poc temps per a estudiar, d’11 de la nit a 1 de la matinada.
Sacrificar-se per després recollir el que sembres, diu Miki Robusté. Aquest és el seu mantra que l’ha portat a ser un dels dos únics vilassarencs que ha jugat a Primera Divisió. L’altre jugador que ha jugat en aquesta divisió és David Belenguer.
El seu periple seguia. Del Llevant al Xerès on es torna a trobar amb un equip, també, amb problemes econòmics importants. D’Andalusia salta a Lleó. A la Ponfe. Un dels pitjors moments que recorda de la seva carrera. Dos anys molt complicats en una vall, la de Ponferrada, duríssima.
A Romania, defensant la samarreta del Ràpid de Bucarest, fa un salt important. La seva dona volia una experiència fora, encara no hi havia criatures, i va aparèixer la possibilitat de començar aquesta aventura.
A Bucarest, moments molt bons, recorda Robusté. Gent molt educada i uns entorns preciosos. Ara bé, es torna a trobar amb més problemes econòmics. Al conjunt ferroviari de Romania tampoc pagaven i les àligues porpres són sancionades i l’equip, via judicial, cau fins a la cinquena divisió. El de Vilassar de Mar posa fi a la singladura europea i torna a casa.
Capítol especial es mereix una mirada cap a la selecció estatal. Convocat ja amb la sub-16, es proclama, com a capità, campió d’Europa sub 19 en el torneig celebrat a Suïssa el 2004. Al Mundial sub 20, el central de Vilassar de Mar li va tocar marcar un tal Leo Messi
Bons amics deixa en el món del futbol.I, per alguna cosa, gairebé sempre va lluir el braçalet de capità.Ha subratllat que “en el món de l’esport, cada dia és superar-se i ajudar els companys”.
És paraula de capità. Robusté, de posat aparentment tranquil, es defineix com era: jugador molt intens i contundent, que no tenia por a res i donava seguretat als companys.
Darrers anys, encara es veia amb força i va defensar la samarreta del Badalona a la Segona B. La darrera temporada, el curs anterior, es va vestir, per darrera vegada, l’elàstica blanc-i-vermella de la UE. Una campanya per oblidar amb la permanència en la tercera RFEF sobre la campana.
Home discret, Robusté s’acomiada del futbol sense fer soroll. Lamenta, per exemple, no haver estat convidat en cap dels actes del Centenari de la Unió Esportiva Vilassar.
La vida, la vida sense vestir-se de curt comença, ara, per a ell.
