L’escriptora vilassarenca Eulàlia Armengol publica el seu primer llibre de contes

L’escriptora Eulàlia Armengol, de Vilassar de Mar, dona a llum, de la mà d’Editorial Trípode, la seva primera obra literària, un llibre de contes titulat La insuportable absència del bròquil.

Els relats d’Armengol es caracteritzen, sobretot, per una narrativa vívida, transparent i àgil i endinsen el lector en un seguit de situacions que el faran preguntar-se sobre la importància de les petites coses que el rodegen.

D’una forma subtil però contundent, Armengol obre la porta a la reflexió sobre temes quotidians i tan importants com el feminisme i el pes de la dona en la societat, les aparences, l’amor i el desamor o l’absurditat que de vegades dirigeix les nostres vides.

La ironia és un dels plats forts de l’estil d’Armengol. Les alegries, tristeses, enamoraments i maldecaps són explicats d’una manera molt propera, clara i sovint amb un toc d’humor que no deixa indiferent a ningú. Els finals, sempre inesperats i desconcertants i mantenen el lector expectant

Amb “La insuportable absència del bróquil” Trípode amplia la seva col·lecció de relats, iniciada amb “A l’ombra de Boccaccio”, un recull de contes de diversos autors, i “Pell, escates i altres camises de força”, de la garrotxina Gemma Santaló. Des dels seus inicis, Trípode ha apostat pel gènere del conte, un camp literari poc conegut i explorat en el sector editorial català.

Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944) ha dedicat la vida professional al màrqueting, la comunicació i la cultura, amb tasques de direcció i assessoria en diferents empreses i en la seva pròpia. També ha estat traductora de literatura tècnica i científica en anglès, francès, italià i alemany i redactora de guions de cinema i d’exposicions internacionals. L’escriptura de relats sempre ha estat la seva passió, tot i que mai s’havia plantejat publicar. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i va guanyar el premi de narrativa Mossèn Pere Ribot de Vilassar de Mar el 2019. Des de fa uns anys viu al Maresme, a la casa dels besavis, un paisatge que inspira i impregna bona part dels seus contes.