El Museu Monjo (Camí Ral, 30) acollirà demà dissabte a les 8 del vespre una lectura poètica titulada “Els poetes del Nani”, que farà l’escriptor Ignasi Riera.
Ignasi Riera i Gassiot neix a Barcelona (Barcelonès) el 5 de gener de 1940 al si d’una família menestral del barri de Vallcarca. Nebot de l’escriptor Joan Oliver. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia a Sant Cugat del Vallès, a la Facultat de la Companyia de Jesús, i Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. El 1969 abandona el seminari i es trasllada a viure a Cornellà de Llobregat, on durant quinze anys és regidor de Cultura pel PSUC i per IC-EV. En la legislatura 1988-1992 és diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya i arran de les eleccions de 1995 torna a ser diputat al Parlament pel mateix partit. El 2003 es trasllada a viure a Madrid.
A més d’escriptor i polític, ha exercit la docència com a professor d’adults a l’Escola Professional del Clot i, durant quinze anys, s’ha dedicat al món de l’edició com a tècnic editorial. Paral•lelament, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) (1983-1991) i comentarista radiofònic, periodista i articulista. Col•labora a Ràdio Nacional d’Espanya (Ràdio 1 i Ràdio 4), Catalunya Ràdio, Onda Cero, SER i COM-Ràdio. A la premsa, ha escrit als diaris El País, Diari de Barcelona, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt i l’Avui. Al llarg de diverses etapes, ha escrit en revistes científiques i culturals, com Arreu, Treball, Aquí, El Temps, Serra d’Or o El Món, i ha format part de les redaccions de Nous Horitzons i Taula de Canvi.
Conferenciant, presentador de llibres i d’exposicions d’art i expert en la problemàtica de la immigració a Catalunya, Ignasi Riera es considerat “una de les veus més crítiques i incisives del país”, sobretot en l’aspecte de política cultural, terreny en què ha treballat vinculat a diferents comissions i ONG. De la seva trajectòria parlamentària cal destacar la participació a l’Intergrup de solidaritat amb el Sàhara, durant la campanya “Pau al Sàhara”. Ha estat també membre de la comissió parlamentària d’estudi de bosses de pobresa a Catalunya i representant, per Iniciativa per Catalunya, de la comissió de control de ràdio i televisió. Pertany a SOS-Racisme, al Col•legi de Periodistes de Catalunya i és membre de la comissió de Justícia que treballa en els temes sida i presó. Afeccionat a la cuina i al món del vi, participa en gran part dels projectes a favor del vi i de l’art del bon menjar.
És traductor al català de diverses obres de Célestin Freinet. Com a escriptor ha conreat diversos gèneres literaris i ha publicat més de cinquanta llibres entre novel•la, narrativa breu, assaig, retrat biogràfic i pamflet. La seva obra reflecteix, sovint irònicament, les tensions de la immigració, les lluites obreres i els problemes de les ciutats suburbials de Barcelona, així com els aspectes socials i polítics del país. En aquest aspecte destaquen El Baix Llobregat, quince años de luchas obreras (amb José Botella, 1976), Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Opressió i resistència: El franquisme (1939-1975) (1991) o Emigrantes y refugiados, el derecho universal a la ciudadanía (2002). Ignasi Riera sol presentar caricatures iròniques del que trobem a la societat catalana, com a La revolta dels avis (2005), Lletra de batalla (1995), Honorable Mr. R (Premi Andròmina de narrativa, 1980) i Bla, bla, bla… (Premi Pere Quart d’humor i sàtira, 1989). Exemples de gran capacitat fabuladora són Natàlia i altres contes (1995), El rellotge del pont d’Esplugues (Premi Ramon Llull, 1984), No arrenqueu els geranis (1984) o Un diputat per a no-res (1992).
Entre els llibres de no ficció destaquen El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Un català a Madrid (2004), Memòries d’un nen golut (Premi Roc Boronat de conte, 2005), i obres de caràcter biogràfic sobre Jordi Pujol (2001), Joan Oliver, (1992, 2000) Francesc Candel (1988), Jordi Solé Tura (1983) i Lluís Llach (2002). També escriu sobre gastronomia, amb llibres com Diccionari de la cuina catalana (2002) i Llibre d’hores del ben menjar, guanyador del Premi Vives i Molins d’assaig sobre gastronomia 2003. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
