Laura Andrés presenta el seu quart disc, Zero, després d’un camí ple de constància i emoció

Història de constància, talent, vitalitat i molta música. La pianista, des de fa gairebé un any vilassarenca, Laura Andrés presenta nou disc i ha passat pels micròfons del “Parlant de tot” per repassar una trajectòria tan singular com inspiradora.

El nou treball (Zero) consolida una carrera que ha crescut pas a pas, amb sensibilitat i personalitat pròpia. Un disc, el quart de l’artista, que manté la seva essència al piano, amb composicions que conviden l’escolta pausada i a deixar-se portar per les emocions.

Durant l’entrevista, Laura Andrés ha fet memòria dels seus inicis, quan compaginava la seva vocació artística amb la docència. Una etapa que la va portar, fins i tot, a ser professora de música dels fills de Shakira. Una experiència que recorda amb naturalitat i que forma part d’un camí professional ple d’anècdotes i aprenentatges. Fins i tot va actuar amb la colombiana i va viatjar fins a Miami per treballar amb ella.

Fa uns anys va dir que no tornaria a gravar, però una experiència de vida la va tornar a seure davant del piano per compondre aquest treball, que presentarà el dia 13 a l’Amistat de Premià de Mar.

Amb els anys, el seu nom ha anat guanyant presència en l’escena musical i també televisiva, amb projectes amb Dagoll Dagom, La Cubana, etc., i ara mateix copresentant un espai a La 2, “Gran Tonino”. Les dues van coincidir a l’acadèmia d’Operación Triunfo, on la Laura formava part de l’equip de mestres. Un altre punt destacat de la seva trajectòria és la col·laboració amb Andreu Buenafuente, amb qui ha compartit projectes i espais que li han permès acostar la seva música a nous públics.

Durant l’entrevista va aparèixer David Martos, excol·laborador de Vilassar Ràdio i copresentador de “Estem perdent els papers” junt amb Jaume Cabot. Martos i Andrés van coincidir a “Vosaltres Mateixos”, l’última producció de “El Terrat” a Televisió de Catalunya.

Però més enllà dels focus i dels noms mediàtics, Laura Andrés reivindica la feina constant, les hores d’estudi i la necessitat de ser fidel a una veu pròpia. El nou disc n’és un exemple: una proposta madura, delicada i coherent amb el seu univers musical.

Des de Vilassar al món, la pianista continua teixint una carrera sòlida, amb el piano com a fil conductor i amb la voluntat de continuar emocionant des de la proximitat.