La xifra de població estrangera resident a Vilassar de Mar és del 6’9 %

Per primera vegada en cinc anys, les persones estrangeres residents al Maresme perden pes demogràfic. A la nostra comarca estan empadronades, actualment, 56.737 persones d’altres orígens, 532 menys que l’any passat. Segurament, els efectes de la pandèmia són els que poden explicar aquest descens ja que molts han marxat als seus països. El Marroc, la Xina, Itàlia, Gàmbia i el Senegal són els principals països d’origen d’aquests maresmencs i maresmenques. A Vilassar de Mar el 6,9% de la població és estrangera. Molt lluny de Calella, que lidera el llistat de la nostra comarca amb el 18,57%, i d’Òrrius que és el municipi que menys n’acull amb el 2,57% del cens.

Amb les dades del Consell Comarcal del Maresme, el pes de la població provinent d’altres països se situa al conjunt de la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis de la nostra comarca és molt desigual, essent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera (el 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).

Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Això sí, a molta distància. Segueix Itàlia en la tercera posició, Gàmbia en la quarta plaça i tanca el Senegal.

La diferència per països és, també, molt rellevant. Les concentracions més importants es donen a l’Àfrica amb el cas del Marroc (70,3%) i a l’Àsia amb el cas de la Xina (62,5%). El 81,3% de les que venen d’Oceania ho fan des d’Austràlia. Itàlia acumula la majoria de persones que provenen d’Europa però amb una concentració molt més discreta (22,57%). I la diferència entre països és encara menor en els americans en què l’Argentina en concentra el 13%, Colòmbia el 12,81% i l’11,83% Hondures.

On trobem les raons del descens? Segurament, els efectes de la pandèmia han provocat que moltes d’aquestes persones hagin tornat als seus països d’origen.