“La nova perspectiva de la vida”, exposició de Martina Nágera, des del 13 de desembre

Escolta l’entrevista realitzada a l’espai “Parlant de tot“:

Un bon dia, arriba el seu avi de l’Argentina, li regala una càmera fotogràfica i comença el seu idil·li amb el món de les imatges. Aquest és l’inici de la història d’amor entre la vilassarenca Martina Nágera Cazorla i les fotografies. De fet, amb només 16 anys, debuta, amb força, amb una exposició a la Biblioteca Ernest Lluch, anomenada “La nova perspectiva de la vida”, que es podrà veure des del 13 de desembre fins al 5 de gener de l’any vinent. Ens ho va explicar en la secció “Entre dones” que fa la seva mare, la Gemma Cazorla al “Parlant de tot”.

La Martina estudia Batxillerat artístic a l’Institut Mediterrània del Masnou. De ben petita, sempre dibuixava. Era, a l’igual que la música, l’expressió artística que més li agradava. De cop i volta, però, el seu avi li va fer canviar la vida, amb un regal, una Nikon. Mai hauria pensat que la fotografia li agradaria tant. És una autèntica caçadora d’imatges. Avui, tothom fa fotos amb els mòbils; però, per a ella, per a la nostra fotògrafa, és molt diferent fotografiar amb càmera, que no pas amb mòbil. Amb càmera, hi ha més art.

Amb 16 anys, no ha viscut ni el revelatge, ni els rodets, ni l’espera per veure com havien quedat les fotografies que van fer en el seu moment. Sempre inquieta, però, ho va voler experimentar en primera persona i amb unes amigues van comprar una càmera de carret, van fer 24 fotos i van viure la situació d’haver d’ esperar uns dies a tenir les imatges.

I de la foto al cinema, hi ha un pas. De fet, la jove vilassarenca somia en convertir-se, un dia, en directora d’imatge d’alguna pel·lícula. Dona sensible, admet que li és més fàcil ensenyar en imatges, més que en paraules, la sensibilitat que porta dins. Els seus sentiments els expressa a través de les fotografies que realitza.

La mostra està dividida en quatre grans eixos; la primera part tracta sobre la natura i el planeta, la segona sobre ella mateixa, la tercera sobre gent anònima i desconeguda a la qual ha fotografiat perquè li semblaven persones interessants i la quarta i última part, anomenada “La raó dels meus somriures” dedicada a persones que estima, la seva família i amics.

Imatges, en format DinA 4, amb protagonistes de Vilassar de Mar i italians i italianes que va capturar en unes vacances.