El que pot semblar una obvietat no ho és tant, o com a mínim no és tan fàcil com ens puguem imaginar. La Mercè Cuní, María Mercedes al DNI, va decidir que, aprofitant que li caducaven el carnet i el passaport, volia dir-se oficialment Mercè, tal com tothom la coneix. Va fer la corresponent sol·licitud al Registre Civil de Granollers, on resideix actualment, i va entregar tots els documents que li demanaven, inclosos de testimonis que certificaven que es diu així.
Això és una pràctica habitual i generalment no porta cap mena de problema. Però la sorpresa per ella va ser quan va anar a recollir la resolució del seu cas, vuit mesos després d’haver entregat els papers, li havien denegat. El motiu era segons el jutge “no procede cuando únicamente se pretende sustituirlo por el diminutivo o uso familiar del mismo, dado que es una práctica habitual en la sociedad española llamarse y conocerse socialmente a través de dicho diminutivo o uso familiar…”.
Està clar que no és un diminutiu, inclús si això pretengués, la llei l’empara, ja que hi ha persones que han passat de dir-se Santiago a Santi, o Xavier a Xavi, etc.
Ara la Mercè ha posat el cas en mas d’un advocat per recórrer la sentència i tot i que sap que anirà lent, està molt confiada en el fet que acabarà dient-se Mercè.
“Arribaré fins on faci falta, m’he hagut de gastar diners davant d’una sol·licitud que han fet moltes persones i a mi me l’han tirat enrere, així i tot, sóc optimista..” Mercè Cuní.
Seguirem en els pròxims mesos com es desenvolupa aquest cas, sense dubte força curiós.
