“Fem Salut” tracta sobre la prevenció del suïcidi
De manera valenta, dient les coses pel seu nom i encarant tabús. La nostra secció “Fem Salut”, inclosa en el nostre matinal “Parlant de Tot”, ha abordat la prevenció del suïcidi. Donarem telèfons, explicarem causes, estarem atents als senyals, conscients o no, que ens donen les persones que tenen al cap acabar amb la seva vida i, sobretot, els direm que no estan soles.
El “Fem Salut” és una iniciativa d’aquesta casa, de la Regidora de Salut Pública de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, de les farmàcies del nostre municipi i del Centre d’Atenció Primària Doctor Masriera. Amb les festes de Nadal a la cantonada, els sentiments de soledat poden començar a aflorar a la superfície. A més, el suïcidi és la principal causa de mort entre joves d’entre 15 i 29 anys. Moment, doncs, d’abordar-ho des dels nostres micròfons.
Hem tractat sobre aquesta qüestió amb Marta Casas, tècnica de Salut del nostre consistori, i amb Remei Galindo, referent de Benestar Emocional i Comunitari del CAP.
D’entrada, alguns números que ens han de fer, com a mínim, pensar. L’any passat es van treure la vida a Catalunya 607 persones, 30 més que l’any 2021. Per tant, pràcticament dues al dia. Arriba l’hora de començar-ne a parlar.
Clar, d’entrada, cal reflexionar al voltant dels sentiments a les persones que, tècnicament, coneixem com a supervivents: aquelles que han d’encarar el dia a dia havent perdut, per suïcidi, un familiar o un amic. Casas ha explicat que és un dels sentiments més dolorosos i difícils de portar, pel sentiment de culpa o de pensar en què s’hauria pogut fer per evitar-ho.La societat, segons les expertes de la nostra taula, ho tendeix, com a mínim, a amagar. També és important saber que no totes les persones que opten per treure’s la vida tenen un trastorn mental i que ho fan més homes que no pas dones. Coneguda l’estadística, des del CAP Doctor Masriera, quan a les consultes el metge detecta patiment emocional en l’usuari del CAP al que està atenent, s’activa un protocol amb diferents fases, i, quan és necessari, el metge demana a aquesta persona que respongui un test que identifica el risc de suïcidi.
Obrim el capítol de les senyals. Els avisos que, conscientment o no, ens poden fer arribar les persones que creuen que passen per un moment tan complicat que l’única solució és la mort. Dues senyals que criden molt l’atenció allò que la persona deixar de fer i canvis bruscos en el comportament, si expressa sentiments de desesperança i de buidor.
Una xacra en la qual, i els números no enganyen, no influeixen les classes socials. Darrere d’un suïcidi, consumat o intent, sempre, sempre hi ha malestar emocional i un patiment. La pròpia persona, si nota que alguna cosa no va bé, hauria de buscar ajuda amb persones de confiança i als punts de la Sanitat on s’atenen a aquestes persones.
Sempre que es pugui, escolta activa. S’habiliten telèfons. El 061 Salut Respon, el 112 (el d’emergències) o el 024 (que és l’estatal). També, i pensant en els i les joves, s’ha habilitat un whatsapp, el 680 354 155.
Sense oblidar, és clar, la feina que es fa des del CAP amb atenció individual o amb activitats col·lectives com grups d’ajuda especialment indicats per a aquesta situació.
Des del “Fem Salut”, tant Marta Casas com Remei Galindo recorden que tots i totes podem ajudar, encara que no siguem professionals de la salut mental, a aquelles persones que presenten o insinuen aquestes senyals de les quals n’hem parlat en aquests minuts.
La propera edició del “Fem Salut”, dins del nostre matinal, el “Parlant de tot”, abordarem l’ictus.