Els vilassarencs Francisco Carrau Rovira i el seu nebot, José Pedro Carrau Esteve, van morir la matinada del 15 d’abril de 1912. Ara fa, doncs, 114 anys. La notícia no tindria més, a no ser que recordem, de la mà del nostre programa mariner “Ran de Mar”, que els dos homes van perdre la vida a les fredes aigües de l’Atlàntic Nord després que el vaixell en el qual tornaven cap a Nova York topés amb un iceberg. Estem parlant, és clar, de la tragèdia del Titanic.
El nostre capità de la Marina mercant, l’Agustí Martin, a bord del “Ran de Mar” de Vilassar Ràdio, recorda que el Titanic va salpar del sud d’Anglaterra en direcció a Nova York. La nit del 14 d’abril el vaixell va topar amb un iceberg davant les costes de Terranova enfonsant-se, completament, a les 2:20h de la matinada del 15 d’abril de 1912. El xoc es va produir al costat d’estribord i l’enfonsament va durar en menys de tres hores.Van morir un total de 1513 persones en la tragèdia marítima més gran de la història en temps de pau.
El Titanic es va començar a construir l’any 1909. Quan es va acabar de fer, era el vaixell més gran i luxós del món, amb 16 compartiments estancs per protegir-lo d’avaries. Els vaixells com el Titanic es construïen tan grans per competir amb altres navilieres, per atraure passatgers de primera classe, per prestigi industrial i nacional, per transportar més passatgers i mercaderies en sol viatge, i per assolir nivell de confort i luxe sense precedents, amb cabines, salons, restaurants i piscines…
L’enfonsament del vaixell va provocar una gran commoció a tot el món. Especialment, al Regne Unit i als Estats Units. Possibles causes s’apunten per explicar la tragèdia, tant l’enfonsament com l’elevat nombre de morts: no hi havia prou bots salvavides, la tripulació no estava entrenada per emergències d’aquest tipus, es va criticar la velocitat a la que anava el vaixell i les circumstàncies meteorològiques van empitjorar la situació.
Entre les víctimes dos homes, nascuts a l’Uruguai, descendents de la família vilassarenca dels Carrau. Eren oncle i nebot. Eren en Francisco Carrau Rovira i José Pedro Carrau Esteve. Havien nascut i viscut a Montevideo, en una família d’origen vilassarenc vinculada a la tradicional empresa comercial Carrau Cia. fundada a l’Uruguai per descendents de vilassarencs al segle XIX . Francisco era directiu de l’empresa i José Pedro l’acompanyava en un viatge per Europa.
Una tragèdia poc coneguda fora de l’entorn familiar. Agustí Martin, i segons alguns testimonis recopilats, explica que, mentre el vaixell s’enfonsava, un altre passatger uruguaià els va oferir pujar en un bot salvavides i li van dir que no calia. Els seus cossos no es van poder recuperar i la seva identitat es va confirmar gràcies al llistat de passatgers i a documents familiars.
L’Agustí Martin, des de l’entitat Bricbarca que l’any 1997 s’acabava de crear, va reproduir a la plaça del Círcol de Vilassar de Mar la tràgica nit del 14 al 15 d’abril de 1912. Ha explicat que va contactar amb Joan Anton Carrau, parent dels Carrau de Montevideo i que aleshores era el director de Vilassar Ràdio. En Joan Anton li va deixar una foto emmarcada on es veien en Francisco Carrau i en José Pedro Carrau i, quan van treure la foto del marc . Van descobrir una frase escrita en pluma i en tinta de color sèpia que deia: “A la memoria de Francisco Carrau y José Pedro Carrau, fallecidos trágicamente en el naufragio del Titanic, el 14 de abril de 1912”. Era un dels primers documents trobats a Vilassar de Mar sobre aquests fets. Els seus noms apareixen en el llistat dels passatgers del Titànic, tot i que amb una errada ortogràfica en el cognom. Figuraven com a “Canau” en comptes de “Carrau”.
Agustí Martin ha recordat que després del naufragi es va poder recollir, entre els objectes que suraven a les fredes aigües de l’Atlàntic Nord, una petita capelleta en honor a Sant Francesc d’Assís que era propietat dels Carrau.
Una història de Vilassar de Mar perfectament contextualitzada ja que dimarts vinent, 14 d’abril, farà 114 anys de la tragèdia del Titanic.
(Imatge: Wikipèdia)
