Avui s’estrena el single Vilassar. Una cançó que trobarem dins de l’àlbum “Lluny” que el músic francès Leo Donato, resident al Maresme, traurà a la venda aquest octubre. Segurament, estem referint-nos a la primera cançó que parla del nostre poble en francès. En Leo i la seva companya van residir a Vilassar de Mar durant 4 anys (confinament inclòs) i, des de Sant Cebrià de Vallalta, on resideixen ara, regalen aquesta cançó. Un alliberament després dels mesos que vam estar tancats a casa. A en Leo li faria molta il·lusió poder interpretar-la, regalar-la a casa nostra. Avui hem estrenat, a Vilassar Ràdio, i en primícia, el single.
En Leo explica com va venir a parar a Barcelona. Des de jove, i des del seu Perpinyà natal, estiuejava a Canet. Li va encantar el Maresme i va acabar residint a Vilassar de Mar, va ser amor a primera vista.
En Leo Donato, que és músic i professor de guitarra, ha repassat el seu currículum professional. Tota una vida consagrat al pentagrama. Va estudiar guitarra espanyola a Perpinyà i un cop arribat a Catalunya va estudiar a l’ESMUC. Ha escrit cançons en francès, música electrònica i producció, amb la col·laboració de la seva companya, la també cantant francesa, Soraya Boulicot.
I, aquest octubre, veurà la llum el seu àlbum “Lluny”. Temes fets durant la pandèmia que, al cap i a la fi, impliquen escapar-se de la realitat. Un recull de set temes. Pensades, fetes i treballades per ell i la seva parella. Cinc cançons en francès, una en castellà i una instrumental.
Donato és un autèntic investigador de la música. Eclèctic en els seus gustos, li agrada la diversitat, assegura que no té un estil propi, explora diferents estils i els fa seus, parla d’elements que troba a les seves composicions, la superposició de veus i la barreja de música instrumental i electrònica, una electrònica, però, suau i tranquil·la.
I, avui, s’estrena, segurament, la primera cançó sobre Vilassar de Mar en francès. Parla d’una tarda d’estiu a la platja. Jugant com nens que van viure ell i la Soraya en plena pandèmia, conduïts a la infància, on la innocència de jugar a la sorra i amb les onades, et fa abstreure del dia a dia. Un homenatge assegura, al poble que els va acollir tan bé i del qual van marxar, bàsicament, pel preu dels lloguers.
En Leo somia en poder portar la seva cançó a Vilassar de Mar i actuar al nostre poble. De fet, estava previst, però la seva companya va agafar la Covid. Amb l’estrena de “Vilassar” està segur que arribarà el dia de poder interpretar-la al nostre poble.
