Fa 10 anys que ens deixava el mataroní Pere Pubill, en Peret, el gegant de la rumba catalana. Moria un 27 d’agost de 2014 a la clínica Quiron de Barcelona després d’una llarga malaltia. Tenia 79 anys. Les seves despulles descansen al cementiri de Mataró, al costat del seu avi.
El músic català va ser un dels més grans artistes del nostre país i va estar en primera línia artística durant 50 anys, que es diu aviat. Criat al Raval, és autor de mítiques cançons rumberes com “Una lágrima”, “Lo mato”, “ Borriquito”, “Saboreando”, “El mig amic” o “Pa amb oli” i va protagonitzar onze pel·lícules. Fins i tot, va ser el representant de TVE al Festival d’Eurovisió l’any 1974 amb “Canta y sé feliz”. La imatge, la veu i la guitarra de Peret són, també, banda sonora dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb la seva “Gitana hechicera”.
Peret va cantar en castellà, en català i en romaní per reivindicar el seu compromís amb el poble gitano. Se’l considera el pare de la rumba catalana. Aquest estil musical tan particular que, diuen els que hi entenen, és una deliciosa barreja entre el rock’n roll, tanguillo flamenc i mambo cubà.
Al marge d’un miler de reconeixements, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a Peret el títol de fill predilecte de la ciutat, la primera vegada, per cert, que el consistori de la capital de Maresme lliurava aquest reconeixement.
