En Jordi i en Carles són agents dels Mossos d’Esquadra, de l’Àrea Policial Premià de Mar, que fidels a la seva cita amb Vilassar Ràdio, han passat pels nostres estudis per alertar-nos obre el risc de les estafes a internet. Cal vigilar. No només ara que s’acosten les vacances i ja es comencen a mirar viatges, hotels i apartaments; sinó sempre que comprem a través de l’ordinador. Els dos agents també ens recorden les estafes més habituals, i ens en expliquen algunes de noves, amb les targetes de crèdit.
Els dos agents alerten que les estafes per internet creixen de manera exponencial. La raó? Cada cop s’usa més aquesta eina per comprar i, per tant, també s’incrementa l’activitat delictiva. Les que es mantenen són les que tenen la nostra targeta de crèdit com a protagonista. Cal parar atenció. Un dels consells, és no perdre mai la targeta de vista. Per exemple a l’hora de pagar. La majoria d’establiment ja tenen datàfons mòbils.
Hi ha moltes estafes als propis caixers automàtics. Des de mirar d’esbrinar el nostre pin per furtar-nos després la cartera, a minicàmeres que poden instal·lar per gravar-nos com operem. En Jordi i en Carles ens volen alertar sobre una que s’està aplicant darrerament: El llaç libanès: apliquen un dispostiu que fa que s’encallin els nostres diners quan esperem que els bitllets surtin del caixer.
De cara a les compres per Internet. En Jordi i en Carles ens alerten sobre el phising. Pescar les teves dades amb rèpliques molt ben fetes de pàgines reals. Recomanen fugir de les redireccionades i tampoc fer massa cas de les que apareixen a través d’un link. Solució per blindar-se? una tarja moneder en la qual hi podem només els diners que necessitem per a cada moment. Una bona solució és fer ús de les aplicacions bancàries en les quals el client pot ordenar quan vol que la seva targeta estigui operativa, o no, per a les operacions per internet.
A l’hora de comprar, cal donar una ullada als fòrums per veure les opinions d’altres usuaris. Aplicacions com Wallapop també poden ser un niu d’estafes o de què puguem comprar, sense saber-ho, objectes robats.
Aquí pots escoltar l’entrevista sencera.
