El vilassarenc Ramon Vilaplana inicia amb nosaltres el seu viatge de tornada, des dels Països Baixos, a peu

No és el Camí de Santiago. És el camí d’en Ramon. El vilassarenc Ramon Vilaplana, que fa molt de temps que viu als Països Baixos, ha decidit posar punt  final als seus onze anys d’estada entre els neerlandesos i tornar a Vilassar de Mar. I ho fa per la porta gran. Complint un somni. La seva aventura. Avui,  en directe per Vilassar Ràdio, ha començat una caminada de 2.000 quilòmetres que farà durant quatre mesos i que el portarà del Far de la Haia al Far de Finisterre.

Hem caminat amb ell en un dia molt especial per aquest a ell, ja que, a més, aquest dilluns és el seu aniversari.

Ja tenim en Ramon Vilaplana amb la mà recolzada en el far de La Haia. És el seu punt de partida. Per endavant, l’esperen 2.000 quilòmetres d’aventures.

Abans de donar-li el tret de sortida, hem volgut saber com es troba, quines sensacions té amb un peu a la línia de sortida. Ens ha confessat que està molt motivat i amb moltes ganes, pensant què passarà al llarg del viatge i de descobrir les coses que no pot preveure.

Doncs, dit i fet. El nostre company i director d’aquesta emissora, Jaume Cabot, li ha donat aquest matí a a dos quarts d’11 del matí, la sortida: 5, 4, 3 , 2, 1 i a caminar!

L’hem acompanyat en els primers metres d’aquest periple. So directe des de la Haia. Hem escoltat el vent que hi pica i també la tremolor d’en Ramon mentre camina. Punt final, Finisterre, a Galícia. Passarà pels Països Baixos, Bèlgica, França i l’Estat Espanyol. Vol arribar abans de juliol, fer el viatge en quatre mesos.

Hem volgut saber, mentre camina, què ha motivat a en Ramon a fer aquesta aventura. Ens ha explicat que als seus, a la seva família, ja els va explicar quan va marxar de Vilassar de Mar ara fa onze anys que tornaria caminant. I diu que no li van fer massa cas en el moment en el qual ho va dir. Home de paraula, doncs.

Fa temps que va començar a entrenar, a fer quilòmetres, a carregar pes a l’esquema, a anar al fisioterapeuta. “Amb ganes i il·lusió, tot s’aconsegueix”, ha dit.

Va recorrent, mentre parla amb nosaltres, els primers metres del seu camí. Ha assegurat que ha arribat el moment de fer-ho.

A finals de l’any passat va posar punt final a la relació laboral que mantenia amb una empresa neerlandesa de recursos humans. És gestor de projectes i ara ha arribat el moment que gestioni el seu.

Agraeix el suport del seu entorn, a la gent que està contactant amb ell, amb l’energia positiva que està rebent, i a Vilassar Ràdio.  

Ja porta uns metres a les seves botes, sota el fort vent neerlandès.

Ens ha detallat les eines que farà servir i els quilòmetres que farà cada dia: mirarà la ruta del dia anterior, veurà les possibilitats que té, i intentarà  memoritzar per on anirà. En cas de dubtes, mirarà a google maps, on hi té marcades les ubicacions on es troben els  hotels i destinacions.

Sap que els Països Baixos i Bèlgica, són, especialment, països cars. Demà l’espera Rotterdam.

És la seva aventura, el seu projecte. S’ho paga, només faltaria, ell. Ara bé, sempre és bona una ajuda per afrontar aquests quatre mesos i qui vulgui fer-li arribar una petita ajuda, podrà fer-ho.

Ha explicat que, de moment, les grans marques no s’interessen per un vilassarenc amb només 100 seguidors a Instagram.

Amb el suport de la gent que està tenint, va rebent missatges de vilassarencs i vilassarenques que han escoltat, en directe, la sortida i ja està més que cofoi.

Camina sol, però intueix que anirà acumulant gent mentre carrega de quilòmetres les xiruques.

En Ramon ens ha explicat que no és una persona extravertida que vagi aturant a tothom a qui es troba per allà per explicar aquest viatge.

Ara bé, ha decidit estar present, des de fa poc, a diverses plataformes, en què explica el seu dia a dia. Sap que coneixerà molta gent, i que això donarà publicitat al seu propi màrqueting.

El que vol és caminar i explicar el que fa, i si aconsegueix que quan els altres l’escoltin somriguin, ja se sent feliç.

No serà un camí fàcil. I ho sap. Sobre el paper i de cara a la intendència, té previst fer dos àpats diaris, un esmorzar fort i el dinar a les 5 o 6 de la tarda, i entre hores, en algun moment picarà si té l’ocasió de comprar fruita o fruits secs en alguna benzinera o supermercat que trobi pel camí. No hem d’oblidar que portarà a l’esquena més de 15 quilos.

Un altre enemic, amb el que ja hi compte, és amb el temps. Per aquestes contrades, diu, plou cada dia i, a més, fa fred. De fet, marcava 5 graus el termòmetre d’en Ramon quan ha començat a caminar. Per tal de fer el periple el més aviat possible, i sempre que pugui, alternarà les carreteres per camins més rurals, entre pobles que, assegura, li donarà vida. Per cert, si estàs escoltant la notícia i et sedueix la idea, tindràs algun cap de setmana llarg que podràs caminar al seu costat.

Ha deixat la porta oberta per si la gent vol fer un tros de l’aventura amb ell. El que promet és que la gent s’ho passarà bé amb ell, segur, i que riurà.

Per acabar d’enriquir el seu trajecte, anirà visitant els fars que es vagi trobant. Ha sortit del de La Haia i abans de juliol confia a petonejar el de Finisterre. I és que sempre li han agradat molt els fars.    

Hem tallat la connexió, momentàniament, amb els Països Baixos, des de Vilassar Ràdio i també per internet seguirem ben atents les aventures, el dia d’en Ramon Vilaplana que no fa el camí de Santiago, sinó el camí d’en Ramon.