“El Rondaller” ens convida a visitar les Fonts de Vilassar de Mar

“El Rondaller” és un compte de la xarxa social X (l’ antic Twitter) que omple de contingut curiós el vilassarenc Alfons Martín. És un dissenyador gràfic aficionat a la cultura i a les petites històries que acompanyen monuments, edificis o pobles. Ens presenta, de manera amena, diferents propostes. Recollim el seu darrer post, d’aquest mes, en el qual el Rondaller Alfons Martín ens convida a descobrir, amb el seu particular estil, Les Fonts de Vilassar de Mar. Interessant recorregut, més d’actualitat que mai, ara que, tristament, estem en alerta per sequera.

En la pàgina web “El Rondaller” descobrim un munt de fotografies del nostre municipi, perfectament documentades per Martín. Moltes ens sonaran, altres potser ens passaran desapercebudes per als propis veïns i veïnes de Vilassar de Mar.

En el periple que ens convida a fer, ens avisa que deixa de banda la riquesa dels nostres safareigs, alguns amb un interessant valor artístic i històric. Potser ho tractarà en una altra ocasió.

De moment, se centra en les fonts de Vilassar de Mar que, val a dir-ho, el dissenyador gràfic ens apunta, d’entrada, que no tenen massa interès artístic, malgrat els aqüífers que hi ha en el nostre subsol.

En el darrer post del web rondaller.cat descobrim que a Vilassar de Mar hi podem trobar fins a 40 fonts. La primera, per cert, data de l’any 1869 als terrenys de Can Mi, actual plaça de l’Ajuntament, que va ser molt útil per les parades de l’antic mercat que es van traslladar de la plaça de l’Era a l’actual plaça de l’Ajuntament.

Ara bé, la notícia menys bona és que la immensa majoria són fabricades en sèrie de ferro colat i amb l’aixeta de llautó. Funcionals estrictament que són rèpliques de les que es van fer l’any 1852 i que, segons aprenem en aquest web, són conegudes com a fonts de cantonada.

A mitjans del segle XIX es van instal·lar diferents torres, a Vilassar de Mar per tal d’ubicar el telègraf òptic. La idea no va prosperar, per la imminent arribada del telègraf elèctric. L’Ajuntament, corria l’any 1895, va comprar una de les torres per posar-hi un dipòsit d’aigua i s’hi afegia una font. L’any 1901, l’Ignasi Pi va construir-hi, a tocar, un molí fariner i la font es coneix, popularment, com la Font de la Farinera, que localitzem a l’actual carrer del Doctor Masriera.

La següent font que trobarem en aquest itinerari la trobem a l’actual plaça de Pau Vila, a peu de la Torre d’en Nadal, per entendre’ns. Espai que es coneixia amb el nom del Sot d’en Parta. Encara es conserva la font que és situada just al darrere de l’actual Museu Monjo. L’actual gliptoteca, per cert, havia estat, fins a l’any 1963, l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

Seguim avançant en aquesta excursió curiosa que proposa el web. Arribem a la plaça de l’Era. Amb el nomenclàtor oficial de plaça d’Àngel Guimerà. A mitjans del segle passat es va instal·lar l’actual estàtua coronada per un infant que juga amb un peix. Curiosament, a Londres n’hi ha una de calcada a la de Vilassar de Mar.

Seguim les petjades del vilassarenc Alfons Martin per plantar-nos a la Font del Bauxes. GPS a la cantonada dels carrers Cuba i Arpella. Sembla que un pastisser de Can Falgueras va patir un desengany amorós i es va retirar en una barraca. Es dedicava a pescar i venia el peix. Es deia Enric Illa i, en honor seu, l’any 1983, es va substituir la font de ferro a l’ús per dedicar-la al personatge que rentava el peix acabat de pescar i, de passada, es donava una aigua.

En el recorregut que ens proposa aquest encuriosit dissenyador gràfic ens topem amb una font que passa molt desapercebuda. Cantonada Riera d’en Cintet amb la Nacional-II. Es va fer d’obra perquè sembla que el pressupost del consistori de l’època no tenia més diners. Font de Sant Pere, o Font d’en Letes que és el nom de la casa en la qual la hi trobem enganxada.

I, per acabar amb aquesta passejada per algunes de les 40 fonts públiques de Vilassar de Mar, en deixem un parell de mítiques. La petitona del carrer de Sant Joan batejada com a Font de Can Murai. Nom d’una família de l’època de la qual no se sap si eren carnissers o lleters.

I, és clar, acabem, a la font de la Mina Vella. La més artística de Vilassar de Mar que trobem a la cruïlla de Carles III, Avinguda Montevideo i Avinguda Eduard Ferrés. Representa,  segurament t’hi has fixat, una noia que representa la musa de l’aigua que sosté una barca amb els colors blanc-i-blaus. Pensada, ara fa 10 anys, per l’escultor de Mataró Pol Codina responent a un encàrrec pel 150è aniversari de la societat Aigües de Vilassar La Mina Vella.

Per completar aquesta informació, no dubtis a visitar el web que signa el vilassarenc Alfons Martín: rondaller.cat.  Hi podràs trobar, fins i tot, l’itinerari que ha preparat per tal que les puguis visitar totes. Un bon moment per aturar-te a mirar-les des d’una altra perspectiva i per fer-hi un petit glop d’aigua, que estem en alerta per sequera.

(Foto: Rondaller.cat)