El Passeig Marítim de Vilassar de Mar presenta un alt risc de ser superat per les onades del mar i de patir un esfondrament a causa de l’erosió del subsol. De fet, és passeig de primera línia de mar que presenta més complicacions de tot el Maresme. Ho diu un estudi elaborat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
L’objectiu d’aquest estudi era analitzar els riscos d’aquestes infraestructures i plantejar solucions viables. Una de les conseqüències del canvi climàtic. Al marge del nostre, també tenen un risc molt alt els passejos marítims de Pineda de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat.
A les pàgines de l’estudi també podem llegir, també, que les platges catalanes retrocedeixen 40 centímetres l’any de mitjana i en el cas particular de la punta de la Tordera, el retrocés es pot fixar en 4 metres. Pel que fa als ports, s’han estudiat els 45 que tenim adscrits a la Generalitat de Catalunya, s’espera que, de cara al 2.100, hi hagi una pèrdua d’operativitat i la inundació dels molls i embarcadors.
La comarca del Maresme, tali com torna a demostrar aquest estudi, és una de les més afectades pel canvi climàtic. Assenyala, posa l’accent especial, en Vilassar de Mar, Pineda de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat.
Detallem, doncs, què diuen els tècnics, els científics, pel que fa als passejos marítims del Maresme.
N’han estudiat 31 i els han dividit en tres grups. N’han detectat 11 que presenten riscos molt alts a llarg termini. I, en el primer lloc en ordre de prioritat, en ordre de gravetat, apareix Vilassar de Mar, seguit, i per aquest ordre, pels passejos marítims de Premià de Mar, del Masnou, de Montgat, de la platja de la Bassa Rodona de Sitges, el de la Riera de Pineda de Mar, el del doctor Jesús M. Isern de l’Escala, el de la platja del Port de Llançà, el de la platja de l’Arenal de l’Ampolla, el de Jaume Primer-Platja de Llevant de Salou i el de la platja de la Riera Xica de Sitges.
Els més vulnerables, segons la UPC, són els que presenten una cota inferior als dos metres sobre el nivell del mar, juntament amb d’altres amb una platja emergida davant seu inferior als 15 metres o en el cas en què les zones darrere de les platges estiguin ocupades per infraestructures i no permetin l’evolució dinàmica del cordó de sorra.
Per reduir aquests riscos, es plantegen una sèrie d’actuacions diverses que s’haurien d’aplicar en diversos terminis i que inclouen reforçar estructures, crear-ne de noves com una protecció d’esculleres o estructures amb fondàries de cimentació més profundes, canviar paviments i drenatges, entre d’altres.
Les actuacions urgents que recomana l’estudi, en previsió de forts temporals i en cas de probable erosió de l’estructura, són la col·locació d’esculleres naturals o artificials i contenidors de geotèxtil plens de sorra (geocontenidors) adossats a l’estructura del passeig. A mitjà i llarg termini plantegen protecció d’esculleres per reduir el risc d’enfonsament. S’aconsella assegurar un paviment resistent i un drenatge a sotavent que ajudi a reduir els danys de l’onatge i plantegen reforçar les estructures amb un blindatge addicional i més fonamentació.
