Dominique Salomon: “Israel ha de ser un estat laic amb igualtat de drets per a tots els seus habitants”

Interessant. Molt interessant la proposta que ens prepara l’entitat feminista Viladona, en format cine fòrum, per a aquest divendres. A les 6 de la tarda a la Sala Roser Carrau projectaran el documental “Shahid, créixer o morir a Palestina”. El debat posterior comptarà amb la presència d’un dels codirectors, Andreu Merino, i de Dominique Salomon, jueva antisionista, membre de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts. Hem parlat amb Dominique Salomon. Hem conegut la seva història, les seves reflexions i hem mirat d’entendre, una mica, les claus del conflicte atàvic entre palestins i jueus.

‘Shahid’ retrata el dia a dia de tres infants palestins, en Nadeem, la Mayar i en Watan, que es troben atrapats pel conflicte i l’ocupació militar a Cisjordània. A través de les seves vivències, la pel·lícula explora com les circumstàncies polítiques i socials que els envolten impregnen la seva infantesa i adolescència.

I la Dominique Salomon serà una de les veus que podran aportar llum i seny al conflicte que s’eternitza. Jueva francesa ens explica la seva història. El seu avi polonès va emigrar a Alemanya per la persecució als jueus. De Leipzig va marxar a França on, i gràcies al negoci de la pell, va poder tenir una bona vida i integrar-se, recorda Salomon, en la societat francesa. Fins que va arribar l’ocupació nazi a bona part de França. La nostra convidada recorda allò de l’estrella de David cosida a la roba. Tristament, va perdre la pista dels seus familiars al camp de concentració d’Auschwitz.

Ha explicat que els nazis van començar a fer lleis contra els jueus i li van dir a la seva mare, que havia fundat una escola de diplomàcia,  que anés amb compte, ja que havien signat un decret que deixava els jueus fora de la llei.

La resta de la família va tornar a París i, de mica en mica, es van poder refer. Ara, el trauma queda i ha marcat la vida dels fills.

Tota una lliçó de vida. La Dominique Salomon desitja que, situacions com les que va viure la seva família, no es tornin a repetir mai més. En cap lloc del món, subratlla. I més, apunta, davant del repunt actual de l’extrema dreta. Ha recordat que a Auschwitz també es va matar a persones d’ètnia gitana, persones d’ideologia comunista i persones homosexuals.

Això ens porta, de la mà de Salomon, a arribar al moll de l’os del conflicte, de l’escalada bèl·lica, entre macabeus i palestins. Ella és jueva, però no és pas sionista. Una cosa és la religió, la cultura i l’altra el concepte gairebé colonial de l’estat nació jueu. Allò del temple de Sion. Allò dels “cors purs” que comporta, per a la nostra convidada, un model d’estat només pensat per a jueus. Un nacionalisme ètnic, per a ella.

Per això, per difondre un missatge de pau i d’entesa, la Dominique Salomon és membre de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts que es va fundar l’any 2008. Una plataforma per a defensar els drets dels palestins.

Ha explicat que a Espanya hi havia un desconeixement molt gran, que cada vegada va a menys, del que passa a l’Orient Mitjà.

Abans d’acomiadar-la ens deixa la seva reflexió que no es cansa de repetir: Israel ha de ser un estat laic amb igualtat de drets per a tots els seus habitants (jueus, cristians, musulmans i ateus).

Et recomanem la sessió de divendres, a la Sala Roser Carrau, a partir de les 6 de la tarda de la mà de Viladona. Entendrem les claus del conflicte entre jueus i palestins en un moment, a més, de màxima actualitat.