Divendres, a les 20h, emissió de la xerrada “Prestige, 20 anys després del desastre”

 

Divendres, a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio emetrà la conferència, titulada Prestige 20 anys després del desastre, gravada el passat 30 de novembre, de la mà de l’entitat vilassarenca BricBarca i Salvem el Verd-Acció Ecologista.

El 13 de novembre de l’any 2002, el petrolier Prestige s’enfonsava davant de les costes de Galícia alliberant al mar 77.000 tones de fuel originant una catàstrofe mediambiental històrica.

La conferència va comptar amb la participació de la persona que més en sap, del món, de què va passar al davant de la Costa da Morte, Joan Zamora. La veritat és que la xerrada s’hauria pogut titular Les mentides del Prestige.

Zamora és capità de la marina, periodista, historiador i advocat. En tant que perit judicial és la persona que més ha escrit i investigat sobre el Prestige; a banda de participar en els dos judicis del cas. Ens desvela moltes mentides. Explica que “el Govern espanyol va gastar una autèntica milionada en voler demostrar -una fal·làcia, assegura- que el buc, que el Prestige era vell”. Segona ell, el vaixell estava perfectament i no presentava fissures en el casc.

Una altra de les mentides, segons Zamora, va ser acusar el capità del vaixell de desobediència i obstaculització. “Un autèntic contrasentit”, segons el pèrit. “Mai de la vida, rebla, un capità en una situació tan catastròfica com la del Prestige desobeiria cap ordre que vingués de dalt”. Però això no és tot. La veu experta de Zamora s’indigna quan explica que al capità grec del Prestige se’l va acusar de delicte ecològic. “Perquè sigui delicte ecològic hi ha d’haver, recorda Zamora, bé negligència; bé intenció”“Una altra mentida”, segons ell.

El capità, periodista i advocat insisteix. “El Prestige només (remarca) va patir un accident; el desastre ecològic va ser culpa del Govern espanyol”. En aquest sentit, recorda els dos processos judicials que el Regne d’Espanya va haver d’assumir. Un a Galícia (via penal) i un altre a Nova York. Aquest darrer “amb una despesa econòmica brutal per a l’estat espanyol”. Perden en primera instància i “el recurs que presenten, a la desesperada” segons Zamora, se’l tomben als Estats Units sense possibilitat d’apel·lar. Milions i milions d’euros de l’erari públic espanyol, subratlla Zamora, malbaratats. Remarca que, aleshores, l’aparell mediàtic del Regne d’Espanya “va tirar tones i tones de sorra per silenciar el cas”.

Tot es resumeix en una esperpèntica i trista escena. Zamora explica que l’aleshores ministre de Foment, Álvarez Cascos, estava perdut en els braços de la seva amant i es va desentendre del cas. Tota la responsabilitat, doncs, en mans d’un director general que l’únic mèrit que tenia, segons Zamora, era de ser de l’Opus i, per tant, de la corda de l’aleshores ministre Federico Trillo. A partir d’aquí, una muntanya d’ordres contradictòries buscant, sempre, eludir responsabilitats.

Per saber-ne més, recorda, escolta la conferència aquest divendres, a partir de les 8 del vespre.