El músic vilassarenc Pol Gerbeau arracona per uns instants, la seva formació clàssica, per abraçar el pop, amb la peça “Cremarem les pors”. Gerbau ha explicat al “Parlant de tot” que és en un moment artístic i sentimental en el qual vol connectar amb la generació que ara té entre 40 i 50 anys. Mentre crea, espera que el temps de pandèmia escampi per tornar a organitzar les seves tradicionals “Schubertiades” on viu, a l’espectacular masia indiana del Xaco, just al cor de Vilassar de Mar.
“Cremarem les pors és l’inici d’un projecte que necessita per connectar amb una generació que es fa moltes preguntes sobre la vida”. Pol Gerbeau, músic
Una lletra íntima i profunda que li permet a l’intèrpret vilassarenc obrir el seu cor, expressant les seves pors i inquietuds.
Gerbeau vol entendre totes aquelles persones que, en un moment determinat de les seves vides, es troben encallades.
Per això s’aventura ara en el món del pop en català. No deixa la seva formació clàssica, però intenta ajuntar els dos mons, afegint el so del piano
“Cremarem les pors”, aquest primer senzill, no deixa de ser un primer pas en aquest nou camí que ha començat a fer Gerbeau, amb què està molt il·lusionat
De moment, s’hi sent molt còmode. Vol veure com respira la gent i, sobretot, com se sent ell
Tota la creació sorgeix de les entranyes de Can Xaco. La casa indiana de la seva família ubicada al cor de Vilassar de Mar. Entre la carretera de Cabrils, el carrer de Santa Maria i el Camí de Vilassar de Dalt. Un indret que ha allotjat les mítiques “Schubertiades” fins que va aparèixer el coronavirus, una casa que encurioseix vilassarencs i foranis que va fer el seu avi i que fa anys estava plena de clavells.
Gerbeau espera que la pandèmia passi per reemprendre el projecte “Schubertiades”. Mentrestant com diu, “Cremarem les pors”
Pots escoltar l’entrevista sencera aquí.
