Avui fa 18 anys que l’exministre socialista Ernest Lluch queia abatut, al pàrking de casa seva, assassinat, a trets, per membres del Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. El polític vilassarenc, nascut l’any 1937, havia estat un gran defensor del diàleg i de la paraula. La Biblioteca de Vilassar de Mar porta el seu nom.
Lluch va ser portaveu del PSC al Congrés espanyol i ministre de Sanitat i Consum des de l’any 1982 fins el 1986. Va ser nomenat per l’aleshores president Felipe González. Economista, format a la Universitat de Barcelona i a la Sorbona de parís, va començar els seus estudis a la La Salle de Gràcia. Com a responsable de la cartera de Sanitat, al polític vilassarenc se’l considera el pare de la Llei General de Sanitat, que posa les bases legals de la universalització de l’atenció sanitària.
Quan es va retirar de la vida política, l’any 1986, va tornar a la seva tasca docent tant a la Universitat de Barcelona i, també, com a rector a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
En el record ens deixa la seva defensa del diàleg per aconseguir el respecte pels drets humans i la pau a Euskadi. Ara, 18 anys després del seu assassinat, guanyen força aquestes paraules seves. Dites, en una plaça de Sant Sebastià, un any abans de rebre dos trets al cap a la sortida del seu pàrking de Barcelona.
Els tres membres del Comando Barcelona, Fernando García Jodrà, alies Txomin, Liarni Artmendaritz i José Antonio Krutxaga van se condemnats per l’Audiència Nacional a 33 anys de presó. Les despulles del polític vilassarenc descansen al cementiri de Maià de Montcal, a la Garrotxa, poble en el qual tenia la seva segona residència.