Què és l’extrema dreta? Com pensen? Com actuen? Quin risc suposen? Com usen les xarxes socials? Avui dimarts, des de les 6 de la tarda, a la Maria Roser Sala Carrau, nova conferència organitzada per Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar.
El professor d’història agregat a la Universitat de Barcelona, l’italià Steven Forti, pronuncia la xerrada “Nou Fenomen Global. Com lluitar contra l’extrema dreta 2.0?” Allunyats del feixisme més acadèmic, que ubiquem al període d’entre les guerres del segle passat, els nous representants de l’extrema dreta es van fent lloc en el panorama polític en les democràcies més avançades.Forti enumera: Donald Trump als Estats Units, Giorgia Meloni a Itàlia, Marine Le Pen a Franca, Vox a l’Estat Espanyol o Viktor Urban a Hongria, que és el veritable model, veritable referent per a l’extrema dreta actual. Amenaces a la democràcia que l’únic que volen, alerta el ponent, és buidar-les des de dins.
Escolta l’entrevista realitzada per Jaume Cabot a Steven Forti, a “Parlant de tot”:
Forti ha explicat que l’extrema dreta actual és exactament igual, sinó diferent a com eren feixismes històrics, ja que s’han transformat en aquests últims 50-70 anys des del punt de vista ideològic, de les estratègies de comunicació i de les formes en què es presenten. Afegeix que quan aquestes formacions polítiques arriben al poder, es canvien les lleis electorals i es posa en qüestió l’estat de dret.Forti subratlla que el model feixista busca transformar la societat, crear homes i dones nous i una estructura política basada en un partit totalitarista. Tots, assegura, s’emmirallen en el model hongarès de Viktor Urban.
El ponent de l’Aula d’Extensió Universitària d’avui explica que ell bateja els moviments de l’extrema dreta d’avui, com a “extrema dreta 2.0”. Aquests partits ho maquillen de conservadorisme i populisme, segons Forti. És digne d’estudi, apunta Forti, la manera de comunicar d’aquests partits que es mouen com peix a l’aigua amb les Noves Tecnologies, que ha jugat un paper molt important, ha explicat, en la viralització del seu discurs i en la normalització del seu discurs.
Però és clar, si les intencions de vot d’aquestes formacions d’extrema dreta augmenten, serà que els voten o els volen votar. Perquè? Segons ha explicat Forti, l’extrema dreta intenta aprofitar la situació d’insatisfacció que es dona en alguns països, on s’ha produït l’afebliment de la classe mitjana i de l’estat del benestar, la precarització laboral….. En el fons, destaca el ponent, hi ha un desencís general en el que ell anomena “la crisi de la democràcia”. La gent ja no confia tant en els partits que fins ara han estat claus, escàndols econòmics i financers…
L’extrema dreta, a l’aguait, ho aprofita, ho polaritza i va filtrant missatges rupturistes. Per combatre’ls, per entendre’ls, aquesta és la fórmula de Forti: entendre com es pot actuar, la resposta que es pot donar des de les institucions, la societat civil, des dels partits que es defineixen com a democràtics… Aquesta resposta és clau per a frenar l’auge de l’extrema dreta, que és una amenaça, ha manifestat Forti, per als sistemes pluralistes i liberals en què vivim.
