Aquesta tarda, xerrada de Carlos Zanón, sobre novel·la negra
Et desmuntem un mite. Sabies que ni els llibres d’Agatha Christie, ni els de Sir Arthur Conan Doyle, l’autor del mític detectiu Sherlock Holmes, són novel·la negra? No ho diem nosaltres. Ho assegura un veritable expert. Carlos Zanón, poeta, novel·lista, guionista, articulista, crític literari i comissari de BCNegra que, avui dimarts, és el protagonista de la xerrada de l’Aula d’Extensió Universitària, des de les 6 de la tarda a la Sala Maria Roser Carrau, que tractarà sobre “De què parlem quan parlem de novel·la negra?”. Musica i lletra.
Per a ell, per a l’expert, la novel·la negra que es consumeix avui és com una gran escudella barrejada. Per això explica avui, els orígens i sobretot què és i que no és novel·la negra i com ha evolucionat aquest gènere al llarg dels anys.
Assegura que la novel·la negra de veritat ha de fugir del llibre de lladres i serenos. Ha explicat que hi ha obres que es limiten a la resolució d’un crim per demostrar que el sistema, la societat, funciona. Zanón aposta per anar més enllà. A una novel·la existencialista que es capbussi en les causes, i que reculli el punt de vista del personatge que ha comès un crim o de la víctima de la seva violència. Una novel·la negra no deixa mai una sensació de placidesa o tranquil·litat en els lectors.
Per exemple, i cita l’expert, l’obra “El carter sempre truca dues vegades” Una novel·la que ens porta a tots i a totes a una reflexió: l’ambigüitat moral entre el bé i el mal. Això, segons ell, seria novel·la negra. En definitiva, reflexió sobre la taula. La doble moralitat. Robert Louis Stevenson i el seu “Doctor Jekyll i Mister Hyde. Per acabar de centrar els arguments que defensa Zanón, no ens ha d’importar, massa, com a persones lectores, quan llegim una novel·la, ni quin personatges és el que mata ni com mata, sinó què hi ha al darrere, quina motivació té.
Zanón és absolutament polifacètic. És autor de la lletra de la cançó “El hombre de negro” de Loquillo.
(Foto: Wikimedia-Wikidata)
