Una cruel princesa xinesa exigeix als seus pretendents que resolguin tres endevinalles si és que es volen casar amb ella. Si no ho fan, perdran la vida. Calaf, un príncep estranger, accepta el repte i resolt tots els enigmes. Aquest, segur que et sona, és l’argument de l’òpera “Turandot” de Giacomo Puccini. Per saber-ne tots els detalls, l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar convida aquest dimecres a les 6 de la tarda a la Biblioteca Ernest Lluch al metge i divulgador musical Enric Mayolas.
Ens trobem davant d’una de les grans òperes de la història. En l’any del centenari de la mort de Puccini que va morir, de manera pràcticament sobtada, als 60 anys. “Turandot” és, en realitat, una òpera inacabada amb polèmiques sobre el final. Ens ho explicat Mayolas que, d’entrada, ha admès que el “Nessum Dorma” és l’àrea que la gent més coneix pel seu impacte tant en anuncis com per les interpretacions de tenors com Pavarotti, Carreres i Domingo. A partir de la interpretació que van fer aquests tenors, aquesta peça musical va convertir-se en un hit universal i va passar a ser conegut per a la gent que no escolta mai òpera o que no va mai a l’òpera.
La conferència s’emmarca en el context de la sortida que farà, el proper 5 de maig l’Aula, al Teatre Auditori de Granollers per veure la representació de “Turandot” Amb les entrades, per cert, esgotades des de fa setmanes i amb una llarguíssima llista d’espera.
Malloles explicarà la polèmica de “Turandot”. Puccini va morir de manera pràcticament sobtada i l’obra va restar inacabada. El final que s’accepta, explica, és el que va culminar un deixeble de Puccini, Franco Alfano, que, seguint els esborranys, la va finalitzar amb l’encàrrec de la família del geni de la Toscana. Sempre queda el dubte de com l’hauria acabat l’obra Puccini.
Amb tot, la primera representació de l’òpera, un 25 d’abril de 1926 a l’Scala de Milà, el director d’orquestra, Arturo Toscanini, la va fer acabar amb les darreres notes escrites per Puccini. En posteriors representacions es va incloure la part final, que dura uns 20 minuts, escrita per Alfano.
Estudiós de l’òpera, i al marge de l’arxiconegudíssim “Nessum Dorma”, Mallolas ha apuntat altres joies que trobem a “Turandot”. Especialment, diu, quan les interpreten la Divina Maria Callas o Montserrat Caballé.
Aquest dimecres a la Biblioteca a partir de les 6 de la tarda, ens posarem el frac per escoltar i conèixer els secrets de “Turandot”.
