Aquest dimarts, xerrada sobre “Elusió i frau fiscal”, organitzada per ANC
Elusió i frau fiscal. És a dir, diferències entre el tripijoc i la il·legalitat. Aquest és el marc de la xerrada que pronuncia, aquest dimarts, Joan Pujó, membre de l’Assemblea Nacional Catalana, a partir de les 8 del vespre a l’Espai Galbany). La voluntat és fer un retrat, sense entrar en judicis de valor, de l’actual arquitectura legislativa econòmica estatal i internacional. I somiar què podria passar en un marc hipotètic d’una Catalunya Independent.
Tot i ser un acte tècnic, Pujó creu que és necessari “donar-li un espai”. Es tracta de definir conceptes legals, fiscals i de números, perquè siguin “comprensibles per a tots”. L’objectiu, ambiciós d’entrada, és establir les diferències entre frau fiscal i elisió fiscal. Hi ha una fina línia. Pujó defineix elisió fiscal com: “aprofitar uns buits legals dintre del dret fiscal que no estan coberts i que s’aprofiten per eludir, és a dir, saltar-se la llei principal que es voldria haver fet amb aquest codi fiscal.” És a dir, aprofitar escletxes legals que poden anar, des de particulars, fins a “entitats multinacionals que aprofiten aquests buits legals entre països per estalviar-se una gran quantitat d’impostos”.
Insisteix el conferenciant en què l’objectiu de la conferència no és jutjar. És fer una fotografia el més real possible de la situació actual. No es vol “jutjar a l’ètica, la raó, la conveniència.” Es vol explicar què està passant, com ens afecta i quines possibles solucions se’ns poden ocórrer per pal·liar aquests efectes. Ara mateix no es pot pensar cap solució a nivell de Catalunya, assegura Pujó, ja que “no podem decidir sobre les nostres lleis, sobre el model de país que volem o sobre el model econòmic que ens convindria”. Però sí que es pot imaginar què podria passar, a casa nostra, en el marc d’una hipotètica Catalunya independent. Un dels propòsits és fer reflexionar a la gent en aquest punt, perquè el públic de la xerrada pugui participar, si vol, amb les seves pròpies idees.
I és que, compte amb els números, que a grans trets, presenta Pujó. S’estima que el PIB mundial és de 90 bilions de dollars i que, aproximadament, entre 21 i 31 bilions d’euros estan absolutament lliures del control de les fiscalies de l’Estat. Un 30% del que s’està recaptant es podria incrementar si no fos per l’evasió fiscal.Sense passar per alt, és clar, els paradisos fiscals. S’ha de tenir en compte que, en general, les lleis internacionals se sustenten en el positivisme. Per tant, hi ha moltes reclamacions de les hisendes de cada país que acaben amb sentències exculpatòries. I és que el positivisme se centra en: “allò que no està escrit no és penalitzable”.
Per saber-ne més, dimarts, a partir de les 8 del vespre, a l’Espai Galbany; carrer de Sant Roc, numero 6.