Aquest dimarts, xerrada del psicòleg i educador Jaume Funes

Entrem en el sempre perillós món de l’adolescència? El conferenciant ens ha assegurat en una entrevista a “Parlant de tot” que l’adolescència psicològica dura entre 4 i 6 primaveres. La social, diu, pot ser que no acabi mai.

”Acompanyar adolescents i joves en la construcció de la seva vida”. Aquest és el títol de la primera conferència de l’any que es realitzarà aquest dimarts, a les 6 de la tarda  a la Sala Maria Roser Carrau, organitzada per Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. La pronunciarà Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista.

Hem d’admetre d’entrada que els i les noies no porten cap manual ni cap llibre d’instruccions. S’enfronten a un futur negre, diu Funes, i ells i elles viuran una vida molt diferent a la nostra. La nostra funció és aportar valors per ajudar-los

El primer manual d’instruccions és que els adults recordem que vam ser joves i no hem de pretendre que siguin com nosaltres i sinó que els nois i noies construeixin un món, en el moment actual, més raonable. Més que consells, els adults poden aportar idees, criteris, valors que els ajudaran a trobar el seu lloc al món.

En una societat que avança a una velocitat tan alta com és la nostra, l’adolescència sempre ens provoca pànic. Abans, potser pares i mares més restrictius que no pas ara. On queda la cultura del no? Hem de raonar el per què no, sempre ha d’estar argumentat i raonat.

Hi ha algunes persones no tenen ganes ni temps d’educar I opten, en relació als seus fills i filles,  pel “que vagin fent”, quan els nens i joves el que necessiten és el contrari, a adults que tinguin criteri, i normes.

Funes considera que els límits sempre són necessaris. I més en una societat en la qual, diu, abandonem els adolescents pensant que ja s’educaran sols i els aboquem a un mercat que, sempre que paguin o comprin, mai els dirà que no.

Un altre aspecte que es repassarà aquest dimarts és l’axioma. L’escola ensenya i pares i mares eduquen. Per a Funes, molts agents entren en l’educació. Des de professors, tutors, monitors a entrenadors. Ara bé, cal preguntar-se què li demanem a l’escola? Ha subratllat que l’escola és un lloc on s’educa aprenent, i es construeix un espai de relació i convivència. La família, ha dit, és un lloc on s’educa en relació a la seguretat i la vinculació i ajudant a descobrir que té sentit aprendre.  

L’adolescència psicològica acaba quan el noi o la noia comença a decidir sobre si mateix, quan s’agafen responsabilitats. Ara bé, segurament hem de tenir en compte, hem de transmetre que també el fracàs forma part de la vida. El fracàs és una realitat. La vida és una suma d’èxits i fracassos, subratlla Funes. Cal que algú estigui al costat dels adolescents.

Finalitza Funes animant pares i mares a perdre la vergonya i compartir experiències per tal de poder-nos ajudar a l’hora de cercar recursos entre tots i totes.