Aquest dimarts, Dia Mundial de la Diabetis

Avui és el Dia Mundial de la Diabetis. Una iniciativa amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta malaltia crònica i sensibilitzar la societat. Un 14 de novembre en el qual es commemora, també, el naixement , ara fa 101 anys, de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina.

Per això,  el nostre “Fem Salut”, secció inclosa en el magazín matinal “Parlant de tot”, ha convidat la doctora del CAP Doctor Masriera de Vilassar de Mar, Isabel Moreno, per parlar d’aquesta malaltia silenciosa.

La diabetis és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, un cop a les cèl·lules, actua com a font d’energia per tal de dur a terme els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia. La hiperglucèmia és l’augment del nivell de glucosa a la sang (glucèmia).

Moreno avisa les conseqüències de la diabetis. Pot provocar ceguesa, malalties renals derivades, insuficiència renals, afectació a les artèries de les cames i algunes amputacions perquè afecta la circulació de la sang.

Què és la diabetis? És una malaltia que es defineix per l’elevació de la glucosa en la sang. El sucre causa problemes a nivell d’artèries, tant les microvasculars com les macrovasculars.

Compte perquè els indicadors subratllen que un 15% de la població la pateix i, el que es pitjor, un 30% no ho sap perquè no dona cap mena de símptoma. La diabetis no té cura però es pot controlar. Tant amb un sistema de vida saludable, com amb fàrmacs. La malaltia, com explica Moreno, es por presentar de dues maneres. La Tipus 1 i la Tipus 2.  La tipus 1 és en gent jove,per sota dels 30 anys, i la tipus 2,  és a partir dels 30 anys i en totes dues fallen les cèl·lules beta del pàncrees i es va perdent aquest tipus de cèl·lules, però de manera diferent en cada un dels dos casos.   

Tot i que, en principi, l’excés de sucre a la sang no es nota, cal tenir presents alguns símptomes que enumera la doctora del CAP de Vilassar de Mar. Per exemple, molta set, orinar molt, cansament generalitzat i pèrdua de pes molt ràpida. Tot plegat fa que la diabetis la descobrim, en el nostre cos, moltes vegades per casualitat. Normalment, quan ens demanen una analítica.

Davant d’una diagnosi de diabetis, cal fer canvis en la nostra vida: s’han de disminuir els hidrats de carboni, fer una dieta adaptada per a diabètics, augmentar l’exercici físic i fer-se controls mèdics. Si amb això no n’hi ha prou, el nostre metge ens prescriurà, a més de la dieta i exercicis físics, fàrmacs,  per a mantenir els nivells de sucre en els nivells on han d’estar.

La veritat és que, explica Moreno, que molta part de la població no n’és conscient. És una malaltia silent. No dona símptomes, ni dolor ni molesta. Un cop diagnosticats, al marge de la presència de fàrmacs o no, sempre és important hàbits de vida saludables. L’alimentació ideal per a una persona diabètica passaria per parar molta atenció als hidrats de carboni: dieta baixa en hidrats de carboni.

Hi ha dos tipus d’hidrats de carboni: els d’absorció ràpida presents en aliments com dolços, sucre…..que no s’han de menjar perquè provoquen uns pics de glucèmia molt alts, que el pàncrees no té temps de fer-los baixar; i els hidrats d’absorció lenta, que són molt importants, que els necessitem i que estan presents en aliments com la patata, arròs, pa, pasta, llegums…   

El millor, doncs, la dieta del plat: la meitat del plat verdura, un quart de plat per als aliments que tenen proteïnes (carn, peix, ous, làctics, formatge..) i l’altre quart per als aliments amb hidrats de carboni d’absorció lenta. Primer s’ha de menjar la verdura, després els aliments amb proteïna i finalment els aliments amb hidrats de carboni d’absorció lenta     

Dieta que, per cert, també es recomana en casos d’obesitat. Avui en dia, la diabetis es pot controlar via anàlisi de sang, punxada a la vena que és la més fiable, la punxada al dit, control capil·lar, i mitjançant uns sensors subcutanis  que es posen al braç, que mesuren la leucèmia a nivell subcutani i que avisen a la persona quan aquests valors no són els correctes.  

Aprendre a conviure amb la diabetis és clau per mantenir-la sota control, prevenir possibles complicacions i gaudir d’una bona qualitat de vida. 

A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis supera els 650.000 casos