Ampli resum de la plenària ordinària de l’Ajuntament de Vilassar de Mar d’aquest dijous 15 de juliol

  •  

La sessió plenària de juliol de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, la darrera abans de les vacances d’estiu que es va fer ahir al vespre, es va tornar a celebrar de forma telemàtica per les condicions de pandèmia. Entre d’altres punts, es va aprovar la declaració de Vilassar de Mar com a àrea amb mercat d’habitatge tens i la verificació del text refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana per adequar els usos del sòl no urbanitzable.

A Vilassar Ràdio, el dia després del ple, ens posem en contacte amb totes les formacions polítiques amb representació a Vilassar de Mar per fer valoració del que va donar de sí la sessió. Podeu escoltar “Les veus del ple” sencer o anar directament a les opinions de cada portaveu clicant aquí.

La plenària va començar amb l’aprovació de l’acta de la sessió del 17 de juny, que va comptar amb la unanimitat de tots els grups.

El punt 2, l’aprovació de la continuïtat del procediment, procedint a autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació, de les factures d’Urbaser, SA del mes de maig, es va aprovar amb els vots a favor d’ERC-Gent per VdM, l’abstenció de Cs i PSC i els vots en contra de Babord i Junts. En total es van aprovar dues factures d’Urbaser per un import de 222.674 euros. Des de Cs, el seu portaveu Juan Díaz, va tornar a fer referència a que es tracta de pagar unes factures d’un contracte de recollida de residus i neteja viària que porta més d’un any vençut “fruit d’una mala planificació en la licitació del nou contracte”, va dir.

Per al PSC, es tracta d’un servei que es presta i que s’ha de pagar però que no té un contracte en vigor que el recolzi. Babord, per la seva banda, i que en altres plens s’havia abstingut en aquest punt, en aquesta ocasió van votar-hi en contra ja que al mes de març van posar tres condicions per continuar validant les factures i dues d’elles, segons van explicar, no s’han complert: l’exigència de responsabilitats al regidor de Medi Ambient i l’aprovació d’una ordre de continuïtat del servei durant aquest període transitori per donar-li seguretat jurídica fins a l’adjudicació del nou contracte.

Des de Junts es va recordar que sempre havien votat en contra de l’aprovació d’aquestes factures ja que amb aquest procediment, va dir la seva portaveu Laura Martínez, “El Govern estava traslladant la responsabilitat de la seva deixadesa al plenari”.

La plenària va abordar, a continuació, el punt 3 de l’ordre del dia en el qual es va aprovar la provisió dels càrrecs de jutge de pau titular i substitut del Jutjat de pau de Vilassar de Mar. El Ple, per unanimitat, va aprovar que Josep Gaya Freixes continuï com a jutge de pau titular i que la vacant de jutge substitut l’ocupi Encarnación de Juan Garcia.

El punt 4 va aprovar la declaració de Vilassar de Mar com a àrea amb mercat d’habitatge tens, amb els vots a favor de tots els grups municipals, a excepció de Cs, que es va abstenir. Es tracta d’una mesura necessària perquè la Llei de regulació dels lloguers que va aprovar el Parlament de Catalunya, es pugui seguir aplicant al municipi després del 21 de setembre d’enguany. La norma preveu que un any després d’entrar en vigor, els municipis han de sol·licitar si volen continuar com a àrea de mercat d’habitatge tens per contenir els preus dels contractes d’arrendament.

Per poder-se declarar zona de mercat d’habitatge tens, Vilassar de Mar compleix tres requisits que preveu la Llei:

Primer: el preu mitjà del lloguer a Vilassar de Mar en els darrers 15 anys està sempre per sobre del català. Una mitjana de 135 € al mes per sobre de la mitjana catalana.

Segon: l’esforç econòmic de les famílies a Vilassar de Mar és del 51,50% de la Renda, un 21,50% superior a l’esforç teòric que hauria de destinar-se segons els criteris del lloguer just (en el qual s’hi hauria de destinar el 30% de la renda).

I tercer: el diferencial entre l’increment del lloguer mitjà al municipi i l’increment de l’IPC català és de 19,26 punts percentuals a Vilassar de Mar, molt superior al diferencial de més de 3 punts percentuals que marca la Llei.

Des de Cs, es va fer la reflexió que es tracta d’una mesura general que no identifica perfils socioeconòmics i que pot arribar a ser injusta ja que aquesta barrera servirà tant per a persones amb renda alta com amb renda baixa. També va fer referència a que calen altres mesures que promoguin l’oferta de lloguer i que això passa per oferir incentius als propietaris i que el repte és treballar per generar promocions d’habitatge social i de lloguer.

Per al PSC, l’Ajuntament fa més de 15 anys que no fa res per l’habitatge i això el ciutadà ho percep. També van recordar que aquesta llei està en vigor des de fa uns mesos i que fins ara l’Ajuntament no ha fet res per al control dels contractes de lloguer. Tot i això, van votar-hi a favor demanant al Govern que exerceixi aquest control.

Per la seva banda, Babord va preguntar si el govern té pensada la manera que els propietaris dels pisos compleixin aquesta normativa i va remarcar que per al seu grup era molt important que es reguli el preu de l’habitatge de lloguer recordant, igual que Cs, que es necessiten altres mesures com la d’obligar als bancs i fons voltors a posar els pisos a disposició del poble o incentivar als propietaris de pisos buits a que els posin al mercat de lloguer.

Des de Junts van compartir les inquietuds de la resta de grups de l’oposició i van afirmar que la mesura és bona però insuficient i que fa anys que reclamen un Pla Local d’Habitatge.

Finalment, des del Govern es va explicar que aviat començarà a treballar la tècnica d’habitatge a l’Ajuntament, figura que fins ara no existia, i que l’Oficina Local d’Habitatge és la que, de moment, s’ocupa de gestionar les denúncies que vagin arribant en cas que no es compleixi amb la Llei de regulació de preus del lloguer.

El punt 5 va aprovar declarar Bé Cultural d’Interès Local (el Club Nàutic de Vilassar de Mar, amb els vots a favor d’ERC-Gent per VdM i Junts, l’abstenció de Cs i PSC i el vot en contra de Babord. Des del Govern, el regidor Àngel Font va explicar que es portava a aprovació, a instàncies del Club Nàutic, declarar Bé Cultural d’Interès Local el conjunt d’edificacions i instal·lacions del Club Nàutic amb arguments històrics, arquitectònics, esportius, paisatgístics, culturals, artístics, socials, benèfics i econòmics.

Cs va reconèixer l’arrelament del Club Nàutic durant dècades al poble i no veuen motius perquè desaparegui tot i posar de manifest que trobaven a faltar que sigui un club més obert a la població i a la resta d’entitats del poble. Des del PSC es va criticar que el Govern actuï a mida que té una necessitat i no planifiqui per fer un bon catàleg de Bens Culturals d’Interès Local. Des de la formació de la rosa, van subratllar que el Club Nàutic durant molts anys ha viscut d’esquenes a la població tot i reconèixer que pot jugar un paper important en el terreny de promoció dels esports nàutics si, a través de la col·laboració de l’Ajuntament, els posen a l’abast de tota la població.

Babord considera que si la proposta és valorar l’immoble com a Bé Cultural d’Interès Local “està fora de lloc”, recordant que l’edifici ha estat una barrera que ha impedit accedir la població a un espai que per definició és públic com és la platja que queda dins dels seus marges. Han insistit que l’ús privatiu de la platja és clau per votar-hi en contra.

Per a Junts, Vilassar de Mar és un municipi de cultura nàutica i per impulsar l’esport nàutic ha de tenir unes instal·lacions que li permeti promoure’l. Com la resta de grups van afirmar que no compartien la gestió del Club Nàutic però que en la votació posaven per davant el fet que perquè la població tingui accés a l’esport nàutic es necessita un equipament.

El punt 6 de l’Ordre del Dia va aprovar la verificació del text refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilassar de Mar per adequar els usos del sòl no urbanitzable, amb els vots a favor de tots els grups, a excepció de Babord que es va abstenir. El regidor d’Urbanisme, Àngel Font, va recordar que al juliol de 2013 es va deixar sense efecte l’aprovació inicial de la modificació del Pla General adoptada el maig de 2012, perquè els tres sectors representatius de la pagesia al municipi, la Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar, el Mercat de Flor i el Sindicat Unió de Pagesos, estaven en contra i que aleshores es va decidir que fossin els tres sectors els que arribessin a un consens i es posessin d’acord en una normativa que no estigués en contradicció amb les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

En aquest sentit, Font va relatar que el sector, en la seva majoria, avala la modificació d’usos que es presentava al plenari aclarint que finalment la Cooperativa Agrícola i el Mercat de Flor s’han posat d’acord i Unió de Pagesos no perquè vol introduir una esmena que segons els tècnics municipals no aprovaria la Comissió Territorial.

Per a Cs, la planificació urbanística és bàsica per explicar el model de poble que es vol. Aquest punt, va dir, Juan Díaz, ha de servir per generar activitat agrícola i regularitzar aquesta zona. Des del PSC, la preservació del sòl no urbanitzable i agrícola és fonamental. És per això que el seu portaveu, Quico Zamora, va explicar que el que s’aprovava era un acord de mínims del sector per fixar usos que no es podran fer. També va recordar que el sòl no urbanitzable de Vilassar de Mar és colindant amb cinc municipis del voltant i que s’ha de fer una feina de cooperació amb ells perquè és una realitat conjunta.

Per a Babord aquest punt presenta com es qualifica la zona no urbanitzable de Vilassar de Mar i quins usos se li dona a la zona agrícola per defensar-la i protegir-la. Segons les dades del regidor Carles Soler, un 52% del territori, és a dir, unes 200 hectàrees de Vilassar de Mar són zona no urbanitzable i d’aquestes la meitat són zona agrícola. En aquest sentit, Soler va fer referència a una esmena amb la qual no està d’acord Unió de Pagesos sobre l’article 112 que és el que defineix quins usos es permeten a la zona agrícola i on apareix una classificació especial que permet altres usos que defineix com a usos d’interès públic, i que potser, va dir, “no tenen res a veure amb l’activitat agrícola”. Es tracta d’una definició que preocupa Unió de Pagesos per l’ús que es pot donar a la zona que hi ha per sobre del Mercat de Flor. Tot i això, Babord es va abstenir per no bloquejar el text valorant que, després de molts anys de reunions del sector, dues de les tres parts s’han posat d’acord.

Des de les files de Junts van afirmar que no és el Pla d’usos que haguessin volgut, ja que el seu model era un pla menys restrictiu en l’ús del sòl agrícola i que permetés més activitat relacionada amb l’agricultura però que creuen que el planejament ha de ser fruit del consens i que la proposta que s’aprova surt d’un consens majoritari entre el sector.

El punt 7 de l’Ordre del Dia trobàvem la proposta de resolució per iniciar la modificació del Pla Especial de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Es va aprovar amb l’esmena al text inicial, amb els vots a favor de tots els grups, a excepció de Cs, que es va abstenir per discrepàncies amb la redacció del text.

Es tracta d’un punt on les entitats representatives del sector de la pagesia (Mercat de Flor, Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar i el Sindicat de la Unió de Pagesos) demanen el compromís polític dels grups municipals per iniciar la modificació del Pla Especial de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable, en el termini màxim de tres mesos, per incloure el màxim nombre possible de masies i cases rurals que a l’anterior Pla van quedar excloses.

Entre els acords, també hi ha el de recuperar l’activitat del Consell Consultiu Municipal d’Agricultura.

Pel que fa a la part de control, en el punt 8, es va donar compte dels decrets de l’alcaldia des del núm. 1779/2021 al 2077/2021.

Precs i preguntes

Finalment va arribar el punt 9, el torn de precs i preguntes. Des de Cs es van formular dos precs: que es millorin les condicions de les platges i que es millori la qualitat interior dels edificis públics sobretot en qüestió de ventilació.

Des del PSC es va preguntar quin era el procediment de les preguntes del públic en el Ple; si el Govern es prenia en serio les energies renovables; si s’està treballant en un protocol per regular el teletreball a l’Ajuntament i si el Govern podia explicar la situació actual de la covid-19 al municipi.

El regidor de Comunicació va explicar quin era el procediment de les preguntes del públic: després d’entrar-les per instància, la persona rebia un enllaç per formular la pregunta en directe, de forma telemàtica per videoconferència, per assimilar-la a quan es feia presencial des de la sala de plens.

El regidor de Medi Ambient va respondre amb un sí a la pregunta si es prenien en serio les energies renovables. El regidor de Recursos Humans va explicar que s’estava treballant el protocol de teletreball amb la mesa de treballadors i que ja hi havia un esborrany sobre la taula.

Finalment, la regidora de Promoció de la Salut va explicar que la situació de la pandèmia segueix preocupant perquè les xifres de positius continua molt alta a Vilassar de Mar i que des de l’Ajuntament s’està fent pedagogia sobretot amb el tema de complir les quarantenes i donar els contactes estrets. Va recordar que la responsabilitat de l’Ajuntament necessita també de la responsabilitat de la ciutadania.

Sobre quins mitjans hi ha per fer complir la normativa del Procicat, el regidor de Governació va respondre que s’ha de ser realista i que l’Ajuntament no pot respondre a totes les obligacions que es demanen des de la Generalitat per falta de recursos però que si s’aprova el toc de queda serà una eina que ajudarà.

Des de Babord van preguntar sobre quin assessorament es fa des de la Regidoria d’Ensenyament al Consell d’Infants; quan es posarà en marxa la sala Galbany, quan es faran les obres a l’Escola Nàutica i per quan les obres a la plaça Ventura Gassol. També van preguntar sobre el repunt de casos de covid i si s’havien pres mesures sobre festes que no complien la normativa i que han estat origen de brots.

El regidor d’Ensenyament va respondre que hi ha coordinadores encarregades de monitoritzar les idees que sorgeixen dels propis infants al Consell d’Infants de Vilassar de Mar. La regidora de Serveis Socials sobre l’Escola Nàutica va explicar que se n’està fent el seguiment i respecte la sala Galbany que començaria al setembre i que serà un espai polivalent dedicat a entitats. Respecte les obres a la pl. Ventura Gassol, el regidor d’Urbanisme va respondre que s’està fent la preparació del plec de condicions. Pel que fa als repunts de casos covid, la regidora de Promoció de la Salut va explicar que durant la Festa Major van coincidir un cúmul de circumstàncies que van promoure el repunt de casos: revetlles de Sant Joan, Festa Major, viatges de fi de curs a les Balears, obertura de l’oci nocturn i la no obligatorietat de mascareta a l’exterior si es podien mantenir distància, a partir del dia 26 de juny.

Des de Junts es va preguntar per què es tallaven els arbres i no es substituïen. El regidor de Medi Ambient va apuntar que amb un dels projectes dels Pressupostos Participatius 2020 es replantaran arbres i que a més, el Govern ha decidit implementar una partida a concretar, que podria estar al voltant dels 100.000 euros, per a una replantació important d’arbrat públic.

Junts també va preguntar sobre si hi ha previsió de canvi d’un dels autobusos de la línia C-13 que provoca queixes entre els usuaris pel seu mal estat. El regidor de Mobilitat va explicar que estaven d’acord amb aquestes queixes i que en la propera reunió amb Moventis requeriran el canvi. També, des de Junts, la seva portaveu Laura Martínez va voler incidir en la pregunta de Babord sobre les revetlles que van provocar brots de covid al municipi i va parlar directament de l’Hípica Rossell, que va organitzar, va dir, “macrofestes”. Martínez va preguntar si s’havia fet alguna actuació al respecte per sancionar als organitzadors.

Des del Govern se li va remetre a contestar-li per escrit per no donar dades que podrien ser confidencials. Per part del públic es va presentar una instància per formular una pregunta però la persona finalment va desistir de fer-la per videoconferència en el plenari per la qual cosa el Govern va explicar que la respondria per escrit i li faria arribar a la persona en qüestió.