L’Ateneu Vilassanès (carrer Sant Josep, 35) ha organitzat dissabte 12 de juliol un sopar a partir de les 9 del vespre a la confluència del carrer Sant Josep amb Miquel Borotau per a celebrar el seu 125è aniversari. El tiquet costa 35 euros per als socis de l’Ateneu i 40 euros per als no socis. De moment, s’ha venut un centenar de tiquets, entre els socis i no socis. A continuació, una vegada finalitzat el sopar, concert gratuït per a tothom, amb música dels anys 60 i 70, interpretada pel grup Cràter’s.
L’any 1883 va néixer sota el nom d’Ateneu Vilassanès de la Classe Obrera amb un objectiu clar: instruïr la classe obrera de l’època i servir com a lloc recreatiu. Des de la seva creació i fins l’any 1931 es pot establir una primera etapa de l’Ateneu on es feia ball, teatre, coral, es va crear la biblioteca i també l’escola, la part més important de l’Ateneu on s’impartien diferents ensenyaments: escriptura, lectura, aritmètica, gramàtica, geografia i dibuix, entre d’altres. En aquells anys era l’única forma que els membres de la classe obrera tenien per instruir-se i alfabetitzar-se. L’escola va durar fins l’any 1934. En aquell temps les classes es donaven en llengua castellana. Molts van aprendre a llegir i escriure gràcies a aquesta escola. A finals d’aquesta primera etapa, l’any 1930, es crea la Secció de Cinema, mut és clar.
L’època dels anys 1931 fins al 1937 és qualificada pels membres i socis de l’Ateneu com la més esplendorosa, sobretot per la quantitat i varietat d’actes que es feien. L’any 1931 es comencen a fer les primeres actes en català i la biblioteca comença a tenir més subscripcions que mai a diferents diaris i setmanaris del moment. 3 anys més tard, al 1934, es crea el primer butlletí de l’entitat que va durar fins el desembre de 1936, coincidint amb la guerra civil espanyola. Abans però els balls continuaven al igual que el carnestoltes, les excursions, el teatre, les sardanes i fins i tot les conferències. Amb la guerra civil tot prén un gir inesperat i la tercera època de l’Ateneu, del 1937 fins el 1947, és la pitjor de la història de l’entitat. Es supenen totes les activitats, l’Ateneu va ser ocupat per les forces de l’exèrcit nacional, i la Jefatura Local del Movimiento ho va fer servir per realitzar actes oficials. Tot i que durant aquesta època semblava que l’entitat havia mort, 10 anys més tard ressucita i torna a prendre forma encara que amb un altre esperit.
Del 1947 al 1960, en plena dictadura franquista, les actes de l’entitat es tornen a fer en castellà. Durant aquest període les seccions més destacades de l’Ateneu varen ser la d’esbarjo amb els balls de carnestoltes; el cinema i la secció de teatre. També es van realitzar exposicions i conferències. Més tard, va començar la secció de filatèlia i el 1959 es va fundar la secció de judo. Als anys 50 es pren l’acord d’ampliar l’edifici la qual cosa va fer que es demanessin préstecs i avals que si bé en un principi es pensaven que amb les aportacions dels socis es podrien pagar, finalment es va veure imposible afrontar-ho i va començar una crisi econòmica interna. Com a conseqüencia d’aquesta crisi, a partir dels anys 60 entra una nova junta directiva formada en part per membres del Club Excursionista Pirenaic que va donar un nou aire a l’esperit de l’Ateneu encara que continuant amb els balls i les conferències. L’any 70 quan les coses tornen a anar maldades des del punt de vista econòmic es pren la decisió d’arrendar el cinema. Però com sempre passa les coses dolentes no van venir soles i els acreedors dels anys 50 van reclamer cobrar els deutes fet que va marcar durament l’entitat.
Des del 1972 tots els esforços de l’entitat van encaminats a sanejar la situació econòmica de l’Ateneu i a obrir-se al públic i a la societat fent actes arriscats en aquell moment com per exemple fer al 1972 conferències sobre sexualitat i cursets de català, amagats això sí sota el nom de “Cursos de francès”.
Es va intentar presentar l’Assemblea de Catalunya però va ser prohibit encara que d’altres activitats no es van poder evitar com per exemple el festival d’en Raimon i les xerrades d’opcions polítiques, les primeres fetes a Vilassar de Mar després de la guerra.
L’any 1975 els membres l’Ateneu van ser convidats a assistir a l’enterrament del general Francisco Franco, però com a símbol de començar una nova etapa van decidir que no aniríen.
Era una època de canvis i de trencament i així ho mostra el fet que s’escollís com a presidenta a una dona, Carme Pera. L’estiu de 1980 va començar a emetre des de la darrera planta de l’Ateneu Vilassar Ràdio, emissora que anys després canviarà d’instal.lacions.
Sens dubte l’esperit actual de l’Ateneu no té res a veure amb els seus inicis i ara es planteja com una entitat cultural i recreativa que segons expliquen membres de la junta ha fet una gran labor social pel poble: i és que la majoria d’entitats de Vilassar de Mar en un moment o altre han passat per l’Ateneu. L’actual president és Rafel Nadal.
