S’inicien els actes commemoratius del centenari de la mort del canonge Jaume Almera i Comas, fill de Vilassar de Mar i patriarca de la geologia a Catalunya, organitzats per una comissió constituïda recentment, impulsada pel Centre d’Estudis Vilassarencs i altres particulars. L’any del centenari va de la primavera d’aquest 2019 fins la primavera del proper any 2020 i entre els actes previstos hi ha una exposició i l’edició d’un volum monogràfic pel CEV en col·laboració amb el Museu del Seminari de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’acte d’obertura dels actes del centenari tindrà lloc a la capella del cementiri municipal el proper dissabte 6 d’abril, a les 11 h, i consistirà en una ofrena floral a la seva tomba, uns parlaments protocol·laris, la glossa de la figura del canonge Almera a càrrec del geòleg Jordi Jubany i unes peces musicals a càrrec de la pianista Rosa Capilla.
Qui era Jaume Almera?
Jaume Almera Comas és el vilassarenc més destacat en l’àmbit de la recerca i la divulgació científica. Va néixer el 5 de maig de 1845 al Camí Ral, en una casa de l’actual Carrer del Canonge Almera que, a propòsit de la seva persona, duu el seu nom des de 1922. Almera es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València. Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona on hi fundà el 1874 el Museu de Geognòsia i Paleontologia que actualment s’anomena Museu Geològic del Seminari. Entre 1890 i 1913, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona confeccionà juntament amb el cartògraf Eduard Brossa el mapa geològic de la província a escala 1:40 000. Assistí a molts d’altres congressos i adquirí una categoria internacional. Fou el primer científic a exposar les seves recerques en congressos internacionals en llengua catalana defensant, malgrat l’enuig dels seus homòlegs castellans, que el català també podia (com ell mateix va demostrar) ser una llengua moderna i científica. Presidí, juntament amb Lluís M. Vidal, la reunió extraordinària de la Société Géologique de França, celebrada a Barcelona l’any 1889. El 1907 fou elevat a la categoria de president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Publicà gran nombre d’estudis monogràfics de geologia comarcal. Morí el 15 de febrer de 1919. A petició de la família, les seves despulles foren traslladades a un sarcòfag de l’interior de la capella del cementiri de Vilassar on reposen des de 1929. Al seu Vilassar natal, l’Associació Amics de Vilassar i l’Ajuntament erigiren un monument en record seu al capdamunt del carrer del Carme.
