S’ha editat ‘El Maresme desaparegut’, de l’historiador vilassarenc Alexis Serrano

  •  

Es tracta del darrer volum de la col·lecció Catalunya desapareguda, una sèrie d’històries gràfiques de diferents localitats, en la qual el Maresme ja disposa d’algunes poblacions editades –com ara Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018)–, i en què s’estan preparant els volums de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

La particularitat del volum recentment editat és que es tracta del primer relatiu a tota una comarca sencera, on estan representades totes les poblacions. L’editorial s’ho ha plantejat com un repte i no descarta ampliar la col·lecció a totes les comarques de Catalunya seguint el model marcat al volum relatiu al Maresme.

El llibre s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

De la selecció de fotografies, els escrits dels capítols i els peus de foto se n’ha cuidat Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Serrano ha explicat que l’obra consta d’unes 170 fotografies en blanc i negre des de 1860 fins a la dècada dels anys 50 de l’anterior segle. Per bé que la major part de les imatges provenen dels fons fotogràfics que conserva aquest arxiu, el llibre s’ha vist enriquit amb imatges procedents d’altres arxius, tant públics com privats, per tal d’abastar el bo i millor del passat gràfic de la comarca. Ha dit que les imatges mostren un Maresme uniforme, abans de l’impacte de l’especulació immobiliària, i molt diferent al que ara veuen els nostres ulls. El volum ha de permetre als grans fer memòria d’un passat nostàlgic i als joves conèixer com era el paisatge que habitaven i treballaven els nostres avantpassats. Ha estat nou mesos elaborant l’obra.

Alexis Serrano Méndez és llicenciat i doctorand en Història, màster en Arxivística i postgrau en Gestió de Documents Electrònics. És el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), professor a la Facultat Antoni Gaudí, director de la revista Singladures i coordinador de les publicacions de l’ACM. És autor, entre altres obres, dels llibres Crònica d’un rectorat (2014), L’abans de Vilassar de Mar, recull gràfic (2007), 1001 curiositats del Maresme (2014), Mataró barroc (2014), Els resistents catalans (2015) i Patriotes (2017); Vilassar de Mar desaparegut (2018); Els llibres de privilegis i canalars de Mataró 1294-1819 (2021) i El Maresme desaparegut (2021).

Notícies relacionades

Dades sobre coronavirus corresponents a Vilassar de Mar fins al 9 de maig
Segon aplec de sardanes conjunt de Vilassar de Mar i Cabrera
‘Bagul Sardanista’ tracta sobre ‘Sardanes i flors’
Marta Monràs ens ha parlat sobre joies amb ceràmica natural