L’economista Santiago Niño Becerra ha estat, aquest dilluns, als micròfons del Parlant de Tot de Vilassar Ràdio per analitzar l’actual situació per la que travessa Catalunya. Des del punt de vista econòmic i amb un ull clavat a l’enrevessat panorama polític. L’economista, resident a Vilassar de Mar, ha fet una autèntica lliçó magistral. No ha quedat res en el tinter. Sistema de pensions, fuga d’empreses, independència de Catalunya i el nou model cap on camina Europa, segons ell, han estat els eixos de la seva intervenció.
Niño Becerra considera que ha acabat el model de l’Europa dels estats per anar cap a una Europa de les Regions, creu que Catalunya no necessita la independència sinó un marc propi d’autonomia absoluta fiscal i financera i alerta, també, que l’actual model de les pensions està mort.
Quan es van establir, recorda, la taxa d’atur era pràcticament zero (hi havia plena ocupació), els salaris anaven lligats a la inflació i l’esperança de vida era molt menor. Ara, per a Niño Becerra, la truita ha canviat. L’atur arriba a moments històrics, els salaris o estan congelats o van a la baixa i l’esperança de vida s’allarga.
Les conclusions de Niño Becerra són contundents. Davant aquest model esgotat, l’economista resident a Vilassar fa una predicció pessimista: Els nascuts des de l’any 1962 endavant no tindran pensions. I fa una crida que es pot dir més alt, però no més clar: “Qui pugui estalviar, que estalviï”
I és clar, la gran pregunta. Amb una Catalunya independent, què passaria des del punt de vista econòmic?. Niño Becerra parla de més de 100 estudis que asseguren que aquest model seria viable i insisteix que el futur és el d’una Europa de regions potents com Catalunya, la Lombardia, El Benetto o el Waden Buttermberg alemany. L’economista vilassarenc creu que el que en realitat necessita Catalunya és “plena i absoluta autonomia econòmica i financera”.
Que els diners ho mouen tot és evident. Per a Niño Becerra la independència de Catalunya és una qüestió de calés i no de sentiments ni patriotismes. “Si Extremadura demanés la independència, li posarien la catifa vermella”.
I és que la qüestió econòmica esquitxa el moviment independentista. Un cop hem parlat de les pensions, Niño Becerra dispara contra la fuga d’algunes empreses que pateix Catalunya per la situació política traslladant les seus socials a la resta de l’estat espanyol. L’economista de Vilassar de Mar insisteix que una seu social són només 4 metres quadrats i un telèfons. Posa, com a exemple, el cas de Pastas Gallo que “manté a Catalunya tota la producció”.
De moment, Catalunya i Espanya miren cap a les eleccions del 21 D. Uns comicis que per a Niño Becerra, potser no són necessàries. Apunta que pot haver-hi una entesa per part de tothom i no s’arribi a votar.
Malgrat aquestes incerteses que vaticina i en un escenari teòric, Niño Becerra apunta que la “independència catalana la podriem veure la tardor vinent o ens podriem encaminar cap a un model Ibarretxe: un estat lliure associat”.
Durant l’entrevista, Niño Becerra ha tret ferro també a la suposada pèrdua de Barcelona de l’Agència Europea del Medicament relacionada amb la independència. Recorda que al juliol la capital catalana tenia poquíssimes possibilitats i que “les imatges de la policia estovant els votants” només ha fet, segons ell, que “Barcelona perdés per més”. L’economista no ha marxat dels estudis de Vilassar Ràdio sense insistir, un cop més, que la recuperació econòmica que s’afanya a vendre el Partit Popular “és ficticia”.
Si voleu escoltar l’entrevista sencera cliqueu aquí.
