L’obra social de Caixa Catalunya recupera espècies gairebé extingides fa 60 anys a la costa del Maresme

  •  

L’Obra Social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar vàries espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades a través d’aquestes actuacions de reintroducció de l’Obra Social de Caixa Catalunya –tant amb voluntaris locals o que han retornat a les platges de forma natural a través de temporals marins- representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana. Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la Travarada marina (Polygonum maritimum), pràcticament extingida a l’inici del conveni i que ara, gràcies al projecte de conservació de Caixa Catalunya, és present amb una dotzena d’individus a la platja de Malgrat de Mar o el de l’Echinophora spinosa, només present a Vilassar de Mar des de l’Empordà fins al Delta del Llobregat.

Les actuacions dutes a terme s’emmarquen en un conveni de col•laboració de vuit anys de durada que l’Obra Social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Vilassar de Mar, Malgrat de Mar,  Arenys de Mar i Canet de Mar.
 
Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l’estat preocupant de les platges del Maresme. De fet, segons dades de Caixa Catalunya,  a les platges compreses entre el Besòs i la Tordera, de la quasi trentena d’espècies vegetals exclusives de sorra ara fa una seixantena d’anys, actualment se n’han extingit prop d’un 43%.

Per aquest motiu, l’Obra Social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d’aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l’Àrea de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, “recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l’erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins”.
 
L’Obra Social de Caixa Catalunya va iniciar el 2001 el programa de recuperació de la vegetació dunar de les platges del Maresme. Les actuacions que s’han anat desenvolupant al llarg d’aquests vuit anys han suposat una inversió de més de 40.000 euros per part de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

Després de vuit anys d’actuacions en col•laboració amb els ajuntaments de Vilassar de Mar, Malgrat de Mar, Canet de Mar i Arenys de Mar, la vegetació de les zones tractades s’ha recuperat de forma espectacular.

En aquest temps, la superfície protegida ha anat augmentant progressivament fins a les tres hectàrees de platja, superfície que els ajuntaments han reservat per a la recuperació de la vegetació i ha deixat de ser accessible als banyistes.

El projecte de recuperació incloïa la redacció del pla d’ús i gestió de les platges del Maresme amb guies sobre la gestió més adequada. Posteriorment, al voltant de les zones on s’ha recuperat la vegetació, s’han instal•lat uns tancats amb estaques i corda i uns plafons informatius. Aquests últims expliquen en què ha consistit el programa i estudis de seguiment de l’ evolució de la vegetació,  així com una descripció de la flora, la fauna i l’ecologia d’aquests hàbitats dunars. 

Els municipis han pogut comprovar com creant tancats perimetrals als trams a recuperar i fent un canvi en la gestió de la sorra, com deixar-la de netejar amb maquinària pesada, ha estat possible la recuperació progressiva d’aquests ecosistemes de platja i espècies úniques, tant vegetals com algunes aus, d’elevat valor.

A més dels casos de la Travarada marina (Polygonum maritimum) i el de l’Echinophora spinosa, cal esmentar el Violer marí (Matthiola sinuata), al llindar de l’extinció però que ha pogut ser reintroduïda a Malgrat de Mar; el cas de la Corretjola marina (Calystegia soldanella), que només es conserva a platges de Malgrat de Mar i Vilassar de Mar (a banda d’algún punt escadusser com a la desembocadura del Besòs); o el Melgó marí (Medicago marina), espècie poc comuna entre l’Empordà i el Delta del Llobregat.

Leave a Reply